Centenars de dones van cobrir el quilòmetre que separa la font de Canaletes de la Plaça Sant Jaume de Barcelona per commemorar el dia internacional contra la violència de gènere i protestar contra aquesta xacra social.
Durant el recorregut, es van cridar diversos eslògans com ‘Cap agressió sense resposta’ o ‘Si ens toquen a una, ens toquen a totes’. Frases que incideixen en la gran xacra que suposa la violència de gènere a la nostra societat. Una dada macabra que, segons la comptabilitat del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, al conjunt de l’Estat 43 dones han estat assassinades pel fet de ser dones, de les quals, el 25,6% (11 dones) van ser a Catalunya, la comunitat amb la xifra més alta de feminicidis al 2012.
Segons Geofemincidio però, la xifra de víctimes de la violència masclista a l’Estat pren l’esgarrifosa xifra de 100 dones assassinades en el 2012 (55 feminicidis íntims, deu feminicidis familiars, dues feminicidis per connexió, tres feminicidis no íntimes, tres feminicidis infantils, tres per prostitució, 12 feminicidis / assassinats de dones sense dades suficients, vuit assassinats de dones per robatori, dos per violència econòmica, un per violència comunitària i un per violència juvenil), i de nou es produeix la mateixa correlació, Catalunya compta amb el percentatge més alt, 25%. Una xifra inassolible en qualsevol col·lectiu, gremi o professió.
Foto: @Crisitinabgrd a La Vanguardia
La marxa, va transcorre sense cap aldarull, malgrat haver estat declarada il·legal per la Junta Electoral, i a l’arribada a la Plaça Sant Jaume es van llegir diversos manifestos.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d’un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l’ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
