Les dades que manegen els serveis municipals que s’encarreguen d’atendre les dones maltractades que sol · liciten ajuda per reconduir les seves vides i les dels seus fills, assenyalen que les peticions per ingressar a la casa d’acollida que gestiona l’Ajuntament han caigut notablement des que va començar la crisi. Així ho va posar ahir de manifest Soledad Sánchez Somonte, directora de la casa municipal d’acollida, durant una taula rodona a l’Auditori, moderada per la regidora Silvia Jonc, sobre els efectes que el maltractament a les dones té sobre els seus fills. Segons les seves xifres, les peticions d’ingressos es van disparar en els anys 2003 i 2004, quan l’Estat va començar a legislar contra el maltractament. Però a partir de 2008, any en què la crisi va començar a colpejar, aquestes xifres han passat de gairebé 300 dones acollides cada exercici a 133 (2009), 122 (2010) i 160 (211).
Per Soledad Sánchez Somonte el problema se centra que davant el panorama econòmic, les dones que pateixen la violència de gènere s’ho pensen dues vegades abans de fer les maletes i abandonar la llar que comparteixen amb el seu maltractador. «On vaig amb els nens i com vaig a tirar endavant?», Explicava Somonte que es qüestionen moltes dones que volen fer el pas. Somonte també va abundar sobre la necessitat de replantejar permetre als maltractadors poder gaudir del règim de visites dels seus fills. «Caldria obrir un debat per qüestionar la bondat del dret a les visites dels homes agressors», va comentar per prosseguir: «Sóc partidària de no mantenir el règim de visites». I és que aquesta experta en violència de gènere té molt clar que «qui viu en una família la mare és maltractada, sempre serà víctima». Perquè considera que «la violència de gènere és molt més que un conflicte de parella. S’estén a les nens, que pateixen les seqüeles a llarg termini ».
(…)
