Un estudi de la UE revela que 62 milions han rebut algun tipus d’agressió física o sexual. Espanya, entre els països amb menys violència d’aquest tipus
El 22% de les espanyoles confessa haver patit alguna vegada a la vida un episodi de violència física o sexual i un 4% ha patit aquest atac en l’últim any, segons una enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA), que presenta Espanya entre els països amb nivells més baixos d’aquest tipus de violència. A nivell europeu, el 33% de les dones pateixen violència masclista. 62 milions han rebut algun tipus d’agressió física o sexual. A més, aquest estudi desmunta alguns tòpics , com que els llatins són més masclistes ja que les agressions a dones són més habituals en els països nòrdics.
Els autors de l’estudi expliquen que els resultats apunten a una menor incidència en els països mediterranis que en els del nord, però adverteixen que les raons poden ser diverses, des d’una major obertura a abordar aquests casos en les «societats més igualitàries» fins a un factor cultural, que fa més difícil que les dones confessin en el seu entorn el viscut per considerar que es tracta d’alguna cosa «privada». La portaveu de l’agència europea Blanca Tapia recorda, a més , que als països del nord d’Europa les dones han estat «exposades a major risc» de violència en el treball i en el seu dia a dia perquè porten més temps incorporades al mercat laboral, acostumades a sortir i a tenir diverses parelles. Un estil de vida en que les espanyoles que ara tenen entre 50 i 60 anys «encara no han arribat».
L’informe, realitzat a partir d’entrevistes personals a 42.000 dones d’entre 18 i 74 anys, mostra que a escala europea és el 33% de les dones, 62 milions d’ europees, les que han estat víctimes de violència física o sexual en algun moment des que van complir els 15 anys. En el 13% dels casos de violència física o sexual viscut per les espanyoles, l’autor de l’agressió va ser la seva pròpia parella, enfront del 22% de la mitjana de la Unió Europea, on un 5% del total d’enquestades afirmen haver estat víctima d’una violació en la seva vida.
Pel que fa als atacs psicològics, Espanya també es col·loca per sota de la mitjana comunitària amb un 33% de dones que afirmen haver estat víctimes d’aquest tipus de violència per part de les seves parelles alguna vegada a la vida, davant del 43% de europees que responen el mateix. La FRA recorda que aquestes diferències es pot deure a factors com el tabú que per a moltes dones suposa admetre que han estat agredides o la consideració que la violència de gènere és un assumpte familiar que no ha airejar. L’enquesta també s’ha fixat en la infància i recull que el 11% de les espanyoles i el 12% de les europees han estat víctimes de violència sexual abans de complir els 15 anys , mentre que un 30% d’espanyoles i un 35% de europees indiquen que van patir aquest tipus d’abusos o violència física o psicològica sent nenes .
Les joves , més exposades
L’arribada de les noves tecnologies i l’avenç en les comunicacions també ha influït en la fotografia de la violència que realitza aquest estudi, en el qual , per primera vegada, s’observa que són » noies més joves d’entre 18 i 29 anys» les més «exposades» , a causa d’una major presència a les xarxes socials, mitjans de comunicació i l’ús de missatges instantanis. «Els assetjadors tenen més mitjans», adverteix Tàpia. Segons l’enquesta, el 2% de les espanyoles i el 5% de les europees ha patit algun tipus de ‘ciberassetjament’ en la seva vida, un percentatge que es redueix a l’1% d’espanyoles i 2% de europees si se’ls pregunta per un episodi d’aquest tipus viscut en l’últim any .
L’informe presentat per FRA no només denuncia que les dones europees «pateixen violència de gènere en tots els àmbits de la seva vida» , diu Tàpia, sinó que apunta la necessitat que els governs europeus prenguin mesures per tallar el problema. Per això, els experts comunitaris assenyalen la necessitat de millorar i harmonitzar la recollida de dades sobre violència contra les dones per definir millor la resposta i reclamen als governs europeus que considerin la violència a la llar com un «greu problema d’interès públic» , i no una qüestió d’índole privada . També advoquen per una millor formació del personal que ofereix els serveis i atenció a les víctimes , des de la Policia fins als professionals sanitaris i demanen que es revisin les legislacions existents per adaptar la seva » abast» a nous àmbits com Internet .
