Una de cada deu dones va renunciar l’any passat al procés judicial contra el seu maltractador, segons la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2011, quan 2.090 dones (11,31% dels casos que acaben en els tribunals) van decidir renunciar a les accions legals contra les seves parelles, un 14% menys que el 2010-2430-.
En una entrevista, la coordinadora de la Unitat de Suport a l’Atenció de Víctimes de la Conselleria d’Interior, Alba Alfageme, ha explicat que les dones que opten per aquesta via arrosseguen una llosa de maltractament que fa molt difícil que estiguin preparades per afrontar un procés judicial que pot allargar-se dos anys.
“Arriben als jutjats molt desgastades amb situacions de violència cronificades, ja que el 50% de les dones que denuncien porten més de deu anys patint maltractaments”, ha lamentat Alfageme, al que ha afegit que cada persona necessita el seu propi temps de recuperació , que sovint no coincideix amb el tempo judicial.
Els Mossos d’Esquadra fan un acompanyament de les víctimes que pot durar fins que el jutge dicta ordre d’allunyament i de protecció, de manera que estan presents en possibles situacions de risc, com quan la dona ha de recollir pertinences al pis que compartia amb la seva parella.
Segons el TSJC, de les ordres de protecció sol · licitades el 2011, un 55% van ser denegades i un 45% adoptades, i es van aplicar 5.197 mesures cautelars, com allunyaments-la majoria, amb 2.129 ordres-, privacions de llibertat i de sortida de domicili , i prohibició de comunicació i de tornar al lloc del delicte, entre d’altres.
A més, els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV) de la policia catalana els donen trucs per “autogestionar la seva seguretat”, com trencar amb la parella en un espai públic, o bé establir un codi secret amb veïns i familiars per si necessiten ajuda .
836 Absolts
La memòria del TSJC també llança llum sobre l’origen dels implicats: dels 2.319 homes processats per violència de gènere, la majoria van ser condemnats -1.000 catalans i 483 estrangers-, encara que va absoldre a altres 836 -651 catalans i 185 estrangers-.
El fet que un terç siguin autòctons significa, segons Alfageme, que “la violència masclista no entén de procedència ni d’orígens”, i que està estesa en tots els contextos culturals, tot i que es manifesta de maneres molt diferents: de vegades molt explosivament i altres de forma continguda i invisible.
Precisament, és en el maltractament psicològic-por i coaccions-on es gesten les agressions físiques: “Moltes dones em diuen que quan veuen ‘aquesta mirada’ no cal que els diguin o els facin res”, ha recordat Alfageme.
Sobre la relació que mantenien les víctimes amb els seus agressors, el 42,26% eren exparelles-un 11,39% eren excònjuges i un 30,87% eren exrelaciones afectives-, però la major part-el 57,74% – mantenien un llaç sentimental en el moment dels fets: un 27,33% estaven casats, i un 30,41% eren parella tot i no estar-ho.
“Quan elles no conviuen amb els agressors i han pogut trencar la relació ja han fet un cert camí”, pel que és lògic que la proporció de exparelles sigui menor que la de les actuals.
