–Ana Moliner, directora de NAE, va presentar la Taula 2: Tendències de l’Economia Digital, posant algunes dades sobre la taula. En el transcurs de 10 anys, les 5 empreses amb més valor al mercat mundial, han passat de ser petroleres a tecnològiques. El 40% de les empreses més valuoses són tecnològiques. La digitalització té un gran potencial per a promoure immensos beneficis, tan econòmics com també socials i de l’entorn. Davant això, sorgeix una pregunta: Com es quantifica el valor real de la transformació digital per a la societat i l’economia? Les tendències que abans eren innovadores, ara estan derivant cap a llocs inesperats, amb nous usos: com els caos del Blockchain, que s’està usant per a garantir la presa de decisions de manera més democràtica en governs oberts. Llença llavors una pregunta a les ponents de la taula: Quines iniciatives s’estan donant en les empreses en l’àmbit de l’economia digital?
–Montserrat Pardo, directora de relacions institucionals a Microsoft comença la seva ponència situant al centre les persones. És cert, afirmava, que existeix una por generalitzada a què el desenvolupament de les tecnologies faci perdre llocs de feina. Tanmateix, és important assenyalar que aquestes també donen noves oportunitats laborals, de fet, es creen molts més llocs de feina dels que es destrueixen. Montserrat apostava per una revolució tecnològica que posés de relleu l’accessibilitat i la inclusió de tothom. Per fer-ho, deuen treballar els quatre eixos clau que generen la quarta revolució industrial: cloud, fons de dades (Internet of Things), la connectivitat sense fils i la intel·ligència artificial. També ajuda a les persones amb diversitat funcional, com és el cas del treball que s’està fent des de Microsoft per a poder descriure el món que rodeja a persones invidents a través d’ulleres i de mòbils smart. Perquè com afirma Montse «La inclusió és necessària també en termes de productivitat».
–Esther Felix, directora de digitalització i anàlisis a Mutua Universal va començar posant en dubte els conceptes d’economia i transformació digital, ella prefereix parlar de l’economia i de la transformació a l’era digital. Ja que aquests dos conceptes són part del present, del passat i del futur, però prenen una forma concreta en el context de l’era digital. Per a ella, les dades són una de les tendències més importants per a les organitzacions. En Mutua Universal se está avanzando en esta línea para pasar a una analítica más predictiva que descriptiva. En Mutua se realizan pruebas de concepto para identificar si la tecnología emergente tiene impacto en su modelo de negocio. Per exemple, s’està treballant en l’algoritme per a pedir el temps de recuperació d’un treballador el dia que causa baixa a contingències comunes, de manera que sigui un win tan pel pacient com per les empreses, ja que permet focalitzar els esforços en aquelles baixes que ho requereixen. Actualment es troben en una fase de refinament de les dades per valorar si dona resposta al seu model de negoci.
Altres experiències interessants en la tecnologies emergents és l’aplicació de realitat virtual a processos mentals. A nivell de Customer Analytics s’usa la plataforma de Google Analytics per a analitzar el tràfic web de les nostres plataformes i el fire base, que els permet analitzar al detall la funcionalitat de les seves apps. Altra línia interessant és la de l’empoderament. Per a Esther, el repte de les organitzacions és ser cada cop més transversals. Així, el lideratge alfa orientat a resultats queda desfassat. Ara necessitem un lideratge més basat en la intel·ligència emocional i social (amb major consens, transversalitat…) que sense caure en estereotips, són més propenses a donar-se a l’ADN femení.
–Laura Fernández és co-fundadora de Future Funded, que té el propòsit de construir la nova generació de dones en la tecnologia. Però, per què les dones a la tecnologia? «Nosaltres, deia Laura, treballem en el sector des de fa anys, i sempre que anem a un esdeveniment de start-ups sempre hi ha nois. A nosaltres ens apassiona i per això volem empoderar a altres dones». Algunes dades esperançadores són que les empreses amb diversitat de gènere experimenten un 5,4% més de retorn, i obtenen un creixement del 4%.
Altra pregunta que va plantejar Laura va ser com adaptar-nos a aquesta nova realitat socioeconòmica i tecnològica? Per una banda, a les empreses els hi costa trobar perfils tecnològics, i més encara a dones amb aquestes competències. També un sector tan masculinitzat com el digital pot presentar-se com a hostil per moltes de nosaltres. Tanmateix, si les empreses comencen a apostar pel talent de les dones, podem pensar en models d’aprenentatge per a aquest segle i això pot desenvolupar un compromís entre les empreses i les dones. «Nosaltres om la primera plataforma de crowdfunding que les permet accedir a les dones amb talent i gràcies a les campanyes desenvolupar els seus projectes. A diferència dels programes de feina, la nostra proposta allò que aporta és la construcció de canals de comunicació entre empreses, dones, la societat i el nou aprenentatge. Totes «creem valor compartit», les eficiències deuen anar unides a l’impacte social.»
