La XII edició de WomanLiderTIC, celebrada el 6 de novembre al Movistar Centre de Barcelona, va reunir professionals, directives, investigadores i emprenedores per debatre sobre intel·ligència artificial, transformació del treball, innovació social, cooperació entre Europa i la Xina i lideratge de les dones en el sector tecnològic.
Organitzada per Dones en Xarxa, la jornada va posar de manifest tres grans reptes: garantir que les dones participin en les decisions tecnològiques, preservar el valor del talent i el criteri humà davant l’expansió de la intel·ligència artificial i impulsar una innovació que contribueixi a reduir desigualtats.
Les diferents intervencions van compartir una convicció: les dones no només han d’utilitzar la tecnologia, sinó participar activament en la seva construcció, governança i desenvolupament.
Les dones hem de construir la tecnologia, no només utilitzar-la
Lourdes Muñoz, presidenta de Dones en Xarxa, va inaugurar la jornada reivindicant el paper històric de les dones en la informàtica i advertint del risc que la intel·ligència artificial i l’automatització reprodueixin les desigualtats existents.
Va defensar que la tecnologia no és neutral: les decisions sobre les dades, els algoritmes i els sistemes automatitzats tenen conseqüències socials. Per això, va reclamar incorporar la perspectiva de drets de les dones des del disseny de les solucions tecnològiques.
Muñoz també va recordar la filosofia de WomanLiderTIC: no es tracta de parlar de les dones en el sector digital, sinó que siguin les dones les que parlin del sector digital, de les tendències tecnològiques i dels projectes que estan desenvolupant.
En la benvinguda institucional, Raquel Gil, tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar la necessitat que les dones ocupin els espais de decisió sobre tecnologia. Saray Espejo, directora general d’Equitat en els Treballs i Corresponsabilitat de la Generalitat de Catalunya, va posar l’accent en l’atracció i retenció del talent femení, la formació professional i la lluita contra les violències masclistes digitals.
Lideratge, cooperació internacional i tecnologia al servei de les persones
La conferència inaugural va anar a càrrec d’Elisabeth Maigler, directora per a Centreamèrica de la Fundació Friedrich Naumann per a la Llibertat, que va compartir la seva experiència en cooperació internacional i polítiques públiques.
Maigler va reivindicar la curiositat, l’aprenentatge continu i la capacitat de connectar coneixements de disciplines diferents com a competències fonamentals per afrontar els canvis tecnològics.
També va destacar el valor de les connexions internacionals i la necessitat de situar les persones al centre de les decisions. La tecnologia, va defensar, ha de contribuir a millorar la llibertat, els drets i la dignitat humana.
En relació amb el lideratge de les dones, va recordar que les trajectòries professionals no sempre són lineals i va animar les professionals amb experiència a compartir coneixements, exercir la mentoria i obrir oportunitats a les noves generacions.
Intel·ligència artificial i transformació del talent: el criteri humà és imprescindible
La primera taula, moderada per Mónica García, directora de recursos humans de Volkswagen Group Services, va reunir Isabel Leston, directora de negoci de l’àrea d’Infraestructura de Volkswagen Group Services; Ana Bausells, consultora de negocis digitals i fundadora d’Abetu, i Núria Plaza, vicepresidenta de Riscos i Operacions de British Telecom.
Les participants van analitzar com la intel·ligència artificial transforma el treball, les competències professionals i els models de lideratge.
Núria Plaza va explicar com la IA ja permet automatitzar processos comercials, gestionar incidències i detectar riscos de ciberseguretat en temps real. Va advertir, però, que aquests avenços exigeixen redissenyar processos i mantenir la supervisió humana.
Isabel Leston va posar el focus en el desenvolupament de programari, on la IA assumeix una part creixent de les tasques de programació. En aquest nou escenari, el valor professional es desplaça cap a la comprensió dels problemes, la interpretació de les necessitats i la capacitat de definir què volem que resolgui la tecnologia.
Ana Bausells va destacar que, mentre la IA accelera l’execució de tasques, el criteri, la presa de decisions i la intel·ligència emocional guanyen importància. També va reivindicar la capacitat de formular bones preguntes per obtenir resultats útils dels sistemes intel·ligents.
El debat va abordar els obstacles que encara dificulten el desenvolupament professional de les dones, especialment la manca d’oportunitats i de xarxes de suport.
Les ponents van defensar anar més enllà de la mentoria i impulsar el sponsoring: el compromís de persones amb capacitat de decisió per promoure activament el talent femení i facilitar l’accés de les dones a posicions de responsabilitat.
La conclusió compartida va ser que la transformació impulsada per la IA no és només tecnològica, sinó també humana i organitzativa. El pensament crític, l’experiència i el lideratge continuaran sent imprescindibles.
Europa i la Xina: innovació, competitivitat i ponts de confiança
La segona taula, moderada per Mercè Carreras-Solanas, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona i fundadora de Barcelona-Shanghai Women Bridge, va reunir Qiaoshan Xue, directora del Campus Europeu de la Universitat de Hong Kong; Lingling Xu, directora de LinkChina, i Berta Lázaro, cofundadora de TEAMLABS.
El debat va explorar les diferències entre els models d’innovació tecnològica europeu i xinès i les oportunitats de cooperació entre tots dos territoris.
Les participants van destacar la rapidesa d’experimentació, la flexibilitat i la capacitat d’execució de les empreses xineses, en contrast amb les fortaleses europees en recerca, regulació, drets i qualitat de vida.
Qiaoshan Xue va il·lustrar les possibilitats de cooperació amb l’aliança industrial entre Chery i Ebro a Catalunya. Lingling Xu va explicar com la competència del mercat xinès afavoreix el llançament ràpid de productes i la seva millora contínua, tot advertint dels costos socials que pot comportar aquest model.
La irrupció de la intel·ligència artificial també va centrar la reflexió sobre el futur del talent. Les ponents van coincidir que el pensament crític, la capacitat d’aprendre, la presa de decisions i la comprensió intercultural esdevenen competències cada vegada més valuoses.
Berta Lázaro va reivindicar la curiositat, l’experimentació i la necessitat de continuar aprenent, mentre Mercè Carreras-Solanas va compartir experiències educatives que incorporen la IA per potenciar el criteri propi i l’aprenentatge col·laboratiu.
El debat també va advertir de la necessitat de preservar oportunitats professionals perquè les generacions joves puguin adquirir experiència en un mercat laboral cada vegada més automatitzat.
Pel que fa a la cooperació entre Europa i la Xina, les participants van remarcar que la confiança, la transparència, les garanties per a la inversió i el coneixement de les diferències culturals són essencials per construir aliances duradores.
La taula va concloure reivindicant més xarxes i iniciatives de cooperació internacional que afavoreixin el lideratge de les dones i facilitin l’accés de les emprenedores als mercats globals.
Innovació social: tecnologia per reduir desigualtats i ampliar drets
La tercera taula, coordinada per Rosa M. Gil, va presentar experiències que mostren com la tecnologia pot donar resposta a problemes socials concrets, especialment quan es desenvolupa comptant amb les persones destinatàries.
Luana Mathias Souto va presentar el projecte europeu THELMA, centrat en els riscos per a la privacitat associats a les aplicacions de salut de les dones (FemTech). Va advertir que les dades sobre menstruació, fertilitat i salut reproductiva són especialment sensibles i va defensar més educació digital i control de les dades personals.
Mar Beneyto-Seoane, de la Universitat de Vic, va presentar experiències del Laboratori d’Innovació Social i Digital i una xarxa comunitària d’acompanyament per superar les barreres dels tràmits digitals.
La seva intervenció va evidenciar que la bretxa digital no és només tecnològica, sinó també social i educativa, i que la proximitat i el suport humà són fonamentals per garantir la inclusió.
Finalment, Rosa M. Gil va exposar el projecte EDUGENIA, orientat a impulsar les competències digitals, el pensament crític i l’aprenentatge tecnològic entre noies joves en situacions de vulnerabilitat.
Les experiències van coincidir en la necessitat de combinar tecnologia, ciències socials, educació i drets humans per desenvolupar solucions que responguin a les necessitats reals de la ciutadania.
La innovació social ha de posar les persones al centre i evitar que la digitalització generi noves formes d’exclusió.
Women Startup Challenge: impulsar el talent emprenedor
La jornada va continuar amb el Women Startup Challenge 2026, una iniciativa que dona visibilitat a deu projectes empresarials liderats per dones i els acompanya mitjançant formació, mentories i connexions professionals.
Elisenda Bonet, cofundadora de Fetalife Technologies i guanyadora de l’edició anterior, va compartir l’evolució del seu projecte d’innovació mèdica, que desenvolupa una tecnologia d’úter artificial per millorar les possibilitats de supervivència dels nadons extremament prematurs.
Bonet va destacar la importància de combinar impacte social i viabilitat econòmica, així com el valor de la visibilitat i les oportunitats generades pel reconeixement rebut.
Conxi Pérez, vinculada a la xarxa d’inversores WA4STEAM, va abordar les dificultats d’accés al capital que continuen afrontant les emprenedores. Va advertir que els biaixos en les preguntes dels inversors poden limitar les oportunitats de finançament i va defensar posar l’accent en el potencial de creixement dels projectes.
Serena Pérez, d’Oracle, va conduir la proclamació de les startups premiades amb una reflexió sobre la necessitat de transformar el reconeixement del talent de les dones en oportunitats reals d’inversió i creixement.
L’acte va donar veu a les startups participants i va culminar amb la proclamació de Gisela Ramoneda, amb el projecte TimeFor, com a guanyadora del Women Startup Challenge 2026.
El reconeixement va posar en valor el talent emprenedor de les dones i la necessitat d’un ecosistema que faciliti l’accés al finançament, els recursos i les xarxes professionals.
El Decàleg WomanLiderTIC: compromisos per a una tecnologia amb drets
La recta final de la jornada va incloure la lectura del Decàleg WomanLiderTIC, a càrrec de Montse Guàrdia i Anna M. Sánchez Granados.
El document reafirma el dret de les dones a participar en igualtat en la societat digital i recull compromisos per combatre les bretxes digitals, impulsar les vocacions tecnològiques, incrementar la presència de les dones en espais de decisió i promoure l’emprenedoria.
També reivindica la incorporació de la perspectiva de drets de les dones en les tecnologies basades en dades, la disponibilitat de dades desagregades per sexe i la prevenció de discriminacions en els sistemes d’intel·ligència artificial.
Lourdes Muñoz: les dones han de protagonitzar el futur tecnològic
En la cloenda, Lourdes Muñoz va recuperar les principals idees de la jornada: el valor del talent i les xarxes professionals, la importància de comprendre altres contextos culturals, la necessitat d’una innovació social inclusiva i el repte d’ampliar les oportunitats de finançament per a les emprenedores.
Va animar les participants a continuar creant aliances, mantenir una mirada crítica sobre el desenvolupament tecnològic i impulsar projectes propis, sense quedar al marge de les transformacions digitals.
La XII edició de WomanLiderTIC va reafirmar així la seva voluntat de ser més que una trobada anual: un projecte continuat de generació de coneixement, visibilització de dones referents i connexió entre dones que treballen per transformar el sector digital.
WomanLiderTIC 2026 va deixar una convicció compartida: el futur tecnològic no està predeterminat. Es construeix amb decisions, coneixement, col·laboració i amb la participació activa de les dones en la definició de la societat digital que volem.
