No és un secret que els fills són utilitzats com a arma llancívola en
processos no amistosos de separació i divorci, i que en molts casos
sofreixen conflictes de lleialtat, arribant a expressar rebuig cap a
algun o ambdós progenitors. Però inferir d’allà empíricament una patologia mental del menor com a causa de l’odi al pare… Doncs és el que pretén l’anomenat síndrome d’alienació parental o SAP, la categoria científica del qual va ser desmentida ahir en el Col·legi de Metges. «No s’ha provat la seva veracitat, no té context científic que els suporti», va sostenir el psiquiatre Josep Tomàs, de l’UAB.
El SAP -encunyat pel psiquiatre nord-americà Richard Gardner, al que altres col·legues no van donar crèdit- atribueix el rebuig del fill en el procés de separació a un rentat de cervell perpetrat per l’altre progenitor. Diguem-lo clar: un adoctrinament sense justificació per part de la mare -l’Eva perversaque busca revenja, control, diners o prolongar la relació a través del conflicte. Però per a altres experts, l’etiqueta SAP serveix per desviar l’atenció de la raó més probable del rebuig: la conducta d’aquest progenitor alienat.
Gardner (de qui es coneixen texts propedòfils) veu com a indicatiu de SAP que la dona denunciï per maltractament, sigui protectora amb els fills o es mostri histèrica. Descripció que encaixaria amb el quadre d’ansietat d’una víctima de violència. La mare no alienadora seria per a aquest psiquiatre la que no s’oposa a res i fomenta visites després de la ruptura.
«El que està molt bé, però no en un context d’abusos i violència», adverteix la psicoterapeuta Consol Barea. «No es tracta de cap síndrome i no requereix d’un tractament coactiu com el que proposa Gardner: obligar els fills i la mare a actuar amb afecte positiu cap al pare. És un retrocés a l’obediència al pare de família disfressat de ciència», afegeix. «No es poden retirar custòdies per això ni obligar els fills a viure amb el pare. El que requereix és mediació i teràpia. No es pot judicalizar i medicalitzar», conclou.
Associacions de dones juristes denuncien que el SAP ha irromput als
jutjats de família amb preocupant alegria. Informes sol·licitats pel pare
es redacten, adverteixen, fins i tot sense haver parlat amb els fills i la mare. També els informes dels forenses al jutjat apareixen predisposats a enjudiciar la dona que denuncia. En casos en els quals hi ha hagut violència o abusos, els menors poden acabar a les mans del maltractador.
El forense Miguel Lorente, coordinador de los institutos de medicina legal de Andalucía y experto de violencia de género en la OMS, explica que, para ser un síndrome, esa manipulación debería haber dividido el cerebro cortical y el subcortical, lo cual es casi imposible sin otros factores, afirma. “Siempre se había dado la custodia a las madres y nunca había salido ese argumento. Sorprende que el SAP se presente en EE.UU. en 1985, diez años después de que se aprobaran las leyes del divorcio sin culpa y cuando las madres separadas no se quedaban en casa con la pata quebrada sino que reiniciaban una vida laboral y rompían el vínculo. El forense Miguel Lorente, coordinador dels instituts de medecina legal d’Andalusia i expert de violència de gènere en l’OMS, explica que, per ser una síndrome, aquesta manipulació hauria d’haver dividit el cervell cortical i el subcortical, la qual cosa és gairebé impossible sense altres factors, afirma. «Sempre s’havia donat la custòdia a les mares i mai no havia sortit aquest argument. Sorprèn que el SAP es presenti en EE.UU. el 1985, deu anys després que s’aprovessin les lleis del divorci sense culpa i quan les mares separades no es quedaven a casa amb la pota trencada sinó que reiniciaven una vida laboral i trencaven el vincle.
I que a Espanya irrompi el 2007, deu anys després de l’assassinat d’Ana Orantes, que va elevar la violència de gènere a problema polític. El SAP qüestiona l’aconseguit i escampa la idea que les denúncies de violència són falses. Però només un 4% ho són, com en qualsevol altre delicte. Qui diu que són un 30% explica|compta els casos que no es van aconseguir provar».
