De la mà de Brechas, la nova sèrie de publicacions de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat creada per analitzar l’impacte diferencial de la digitalització a cadascun dels diferents grups de població, neix l’estudi Bretxa digital de gènere.
1. Ús d’internet
S’ha universalitzat Internet de manera que les bretxes que anteriorment es contemplaven, com la de cobertura i d’accés efectiu a la xarxa, estan superades. Avui cal indagar de manera més desagregada per poder detectar noves bretxes d’ús. Aquesta absència de diferències en l’ús és recent, s’ubica el 2018.
Les diferències entre homes i dones s’adverteixen en observar en detall des de quin dispositiu i per què es fa servir Internet. La bretxa digital més pronunciada entre dones i homes es troba a l’ordinador de sobretaula, amb una divergència de 12 punts. Una de les raons pot estar en la taxa d’activitat laboral masculina, ja que és en els espais de treball on habitualment es troben aquests ordinadors. Una altra possible explicació es trobaria a la potència dels ordinadors, ja que al ser ordinadors més potents en termes de prestacions gràfiques i computacionals, són més adequats per activitats de lleure que exigeixen millor rendiment, com els videojocs, que són més utilitzats pels homes (21%) que per les dones (7%).
Les grans bretxes de gènere a l’accés a Internet s’observen en el detall de per què, a quins serveis i amb quina finalitat ens connectem. Les activitats més freqüents tant en homes com en dones són semblants (missatgeria instantània, correu electrònic, trucades i videotrucades o lectura de notícies). No obstant això, si atenem la bretxa de gènere per a les diferents activitats, sí que observem una clara segmentació en la majoria per sexe. Les activitats amb més diferència són l’ús de la banca per Internet, la venda de béns o serveis, l’enviament i recepció de correus electrònics i la lectura de notícies, diaris i revistes, i són ells els usuaris que més els consulten. Per contra, les activitats amb una major prevalença relativa en dones són la consulta d’informació sobre salut, la concertació de cites amb el metge, la formació, la sol·licitud de llibres electrònics a la biblioteca i la recerca de feina.
Espanya destaca per ser un dels països europeus amb menys bretxa digital de gènere, el 56% de les dones tenen habilitats digitals bàsiques o avançades, només tres punts percentuals per sota de la xifra d’homes amb les mateixes habilitats. Així com en l’ús i freqüència d’accés a Internet, el subconjunt de dones a Espanya amb habilitats bàsiques o per sobre supera la mitjana europea.
Les competències digitals comprenen principalment quatre tipus: informació, comunicació, resolució
de problemes i programari. Pel que fa als diferents tipus d’habilitats digitals, no s’observa la mateixa escletxa en tots els casos. El maneig de programari i de resolució, per exemple, situen en una posició de desavantatge a més dones que homes a Espanya, encara que aquestes dades no estan lliures de biaixos com les que assenyala la revista Science, que va recollir com els estereotips de gènere porten les nenes, fins i tot en edats molt primerenques, a desconfiar de les seves pròpies habilitats i demanar ajuda per a tasques que els són accessibles, un patró que podria repetir-se a les adultes.
2. Educació:
A Espanya, el conjunt de l’alumnat universitari durant el curs 2020-2021 va estar conformat per un 43% d’homes, dels quals 74% va matricular-se a les Enginyeries i Arquitectura, i un 57% de dones, dels quals tan sols només el 26% d’elles s’hi van decidir matricular. Per altra banda, els especialistes dels sectors tecnològics al nostre país són gairebé un 6% d’homes davant d’un 2% de dones, dades molt properes a la mitjana en el conjunt de la Unió Europea.
Per combatre contra aquesta bretxa la UNESCO va fer el 2019 una sèrie de recomanacions per millorar l’interès de les nenes cap a les carreres STEM (ciències, tecnologia, enginyeries i matemàtiques, per les sigles en anglès). Entre altres, va plantejar que s’elimini el biaix de gènere dels materials d’aprenentatge, per demostrar la igualtat de capacitats per a aquestes matèries en ambdós sexes. Segons el Llibre Blanc de les dones a l’àmbit tecnològic, la baixa participació de les dones a la indústria tecnològica no respon a factors de predisposició natural i biològica com a ocasions la ciència ha afirmat, sinó a factors culturals que enfonsen les arrels en el sistema que invisibilitza les aportacions de les dones a l’àmbit científic (La síndrome de la impostora fa a les dones pensar que no són realment talentoses al treball que realitzen o les habilitats que tenen), a més d’incentivar nenes i nens a decantar-se per determinats estudis i professions que la societat considera d’acord amb el gènere (Les dones hereten una sèrie de rols que impedeixen la igualtat en el plànol educatiu, com els que tenen a veure amb compte). La clau està a canviar les expectatives de gènere específiques en les professions perquè les nenes escullin carreres més tècniques.
3. Treball:
La manca de polítiques sòlides de conciliació no ha facilitat a les dones que s’incorporin plenament al món laboral. Elles solen abastar els contractes temporals i les jornades parcials, tal com mostren diferents diagnòstics. Per exemple, segons l’Enquesta de població activa (EPA) del quart trimestre del 2021, de les dones empleades, un 77,9% treballa a temps complet i un 22,1% a temps parcial; en el cas dels homes això és 93,8% davant del 6,2% té jornada reduïda.
Actualment, la representació de les dones a les empreses de sectors tecnològics és mínima: només una de cada cent treballadores té un perfil professional d’aquest tipus. Segons les dades del marcador Women in Digital, que forma part de l’Índex d’Economia i Societat Digital (DESI) de la Comissió Europea, el 2020 les dones que treballen com a especialistes en els sectors tecnològics no arribaven a 2 de cada 100 (concretament, 1,6%). Tot i això, Espanya és el tercer país més igualitari en qüestió de salaris. Aquí la bretxa entre gèneres és del 12% i a Europa del 19%. La bretxa salarial està lligada en molts casos al treball que es realitza i també al sector econòmic; les àrees tecnològiques i científiques solen oferir millors condicions laborals. En aquest sentit, els àmbits STEM poden afectar aquesta bretxa.
Respecte a l’emprenedoria, a Espanya, només el 14% de les persones que han fundat la seva start-up són dones, tal com es reflecteix a l’informe Dones Referents de l’Emprenedoria Innovador a Espanya. També s’esmenta que, només el 10% de les inversores privades són dones i que tan sols el 30% dels llocs de treball relacionats amb el capital risc i capital privat pertanyen a les dones. Això es tradueix que, entre altres coses, els productes i serveis que donen solució als reptes del futur presenten una òptica limitada, passant per alt a la meitat de la població.
La bretxa de gènere també afecta la inversió, com apunten diversos estudis de la Universitat de Harvard, els inversors prefereixen projectes no liderats per dones, pel que són els dels homes els que acaparen més inversió. De fet, l’accés a finançament primerenc és una de les preocupacions més grans per a les emprenedores, sent en un 22% dels casos la primera preocupació. Segons l’informe de Dones Referents, només el 2,3% del finançament de capital risc a nivell mundial es va utilitzar per invertir en start-ups dirigides per dones.
L’Estratègia Espanya Nació Emprenedora pretén ser el full de ruta per lluitar contra aquestes bretxes. A ella, es reflecteix (són dades globals, no només d’Espanya) que l’activitat de les start-ups fundades per dones s’ha quadruplicat en deu anys al món i s’han multiplicat per quatre les inversions realitzades per dones entre 2010 i 2018. Així mateix, es recorda en aquest mateix document que les start-ups liderades per dones tenen menor índex de fracàs, un 22% davant del 51% dels homes.
4. Seguretat a Internet:
Lluny que la universalització de l’accés a Internet pugui ajudar a dissoldre les bretxes entre gèneres, el cert és que a l’ecosistema online la dona pot arribar a ser més vulnerable que a l’offline. Hi ha estudis que apunten que la sensació de llibertat que dona l’anonimat d’Internet pot implicar actuar amb més impunitat a les comunicacions a través d’aquests canals. El 42% de les dones confia poc o gens a Internet, mentre que aquesta desconfiança només la manifesta el 37% dels homes.
La falta de confiança també es deu a la violència digital que pateixen moltes dones. D’acord amb les dades del Ministeri de l’Interior en allò que respecte als delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, són les dones les que porten un dur avantatge. Segons l’Estudi sobre cibercriminalitat a Espanya, durant 2020 les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat van registrar un total de 215.507 victimitzacions per delictes en línia, un 30% més que l’any anterior. El 52% dels delictes van tenir com a víctimes homes, encara que baixant al detall, un 63% de víctimes de delictes sexuals van ser dones.
Una altra qüestió important relacionada amb la seguretat a Internet són les accions que duen a terme els propis usuaris per gestionar l’accés a la vostra informació personal a Internet. Les dones són més propenses a limitar l’accés al seu perfil a les xarxes socials i a restringir l’accés a la ubicació geogràfica.
Aquesta major preocupació de les dones per protegir aspectes relacionats amb la preservació de l’espai personal en línia està relacionada amb els elevats percentatges que han rebut missatges inadequats. Segons l‘informe que fa cada any Amnistia Internacional, el 40% de les dones que utilitza Twitter almenys una vegada al dia assegura haver experimentat insults misògins. L’Informe Troll Patrol, centrat només en polítiques i periodistes, va trobar que cada 30 segons una rep un atac d’aquest tipus.
Segueix descobrint totes les dades recopilades per l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat a l’estudi Bretxa digital de gènere.
