Acostumats a les imatges de les pasteres i els portaveus masculins dels col·lectius d’estrangers, tendim a visualitzar la immigració com si anés cosa d’homes. Gens més lluny, no només existeix gairebé un equilibri quantitatiu (45% de dones entre els immigrants a Catalunya; 46% a Espanya), sinó que la dona immigrant comença a tenir cada vegada més protagonisme, com baluard econòmic de la família però també com element clau en els processos d’integració a través de l’escola o el barri, on intervé molt més que els homes. Fins i tot es detecta entre les dones llatinoamericanes la proliferació de negocis ètnics, com les perruqueríes, que són una especialització de les dones dominicanes.
Ser dona, treballadora i emigrant s’ha considerat com una triple discriminació. «Però és també la seva fortalesa», diu Betty Port, psicòloga i coordinadora del projecte Dones Palante del col·lectiu Maloka per Colòmbia. I afegix: «Les dones que emigren són molt emprenedores, aposten per la vida i el futur, somien amb construir un món diferent i no tenen vergonya a realitzar treballs inferiors a les seves capacitats, elles trenquen el que crido la bombolla del sense futur que tenalla a altres dones i les famílies que han quedat en els països d’origen». Només a Catalunya són 420.471, però moltes vegades són «invisibles» perquè no tenen temps per a reunir-se ni per a participar en actes socials, a causa de les llargues jornades de treball, especialment en el servei domèstic o cura d’ancians, dos nínxols laborals gairebé exclusius de dones immigrants. I tanmateix treuen temps de les seves hores lliures o dies festius per a participar en associacions, matricular-se en cursets o anar a reunions del AMPA.
