El despatx del cap i la butaca de directiu són dominis masculins. No obstant això, les mil fèmines que la Cimera de la Dona 2007 reuneix a Berlín han arribat fins a on es prenen les decisions: al regne de l’home.
Angela Merkel, Michelle Bachelet, Condoleezza Arrissi, Ségolène Royal o la presidenta de Letònia, Viara Vike-Freiberga, qui s’encarrega d’obrir el XVII Cim Mundial de la Dona, són excepcions. El món ho segueixen dirigint els homes.
En els consells d’administració de 200 grans consorcis mundials, només el 11,2% dels directius són dones, desvetlla un estudi portat a terme pels organitzadors de l’esdeveniment. Moltes empreses adornen els seus llocs de comandament amb un sol nom femení: les dones es veuen aïllades en un camp en el qual ells són la gran majoria. I encara així les dones assoleixen èxits que, a passos lents però constants, van fent virar el sentit de les xifres.
Dones que decideixen
Ni una sola dona s’asseu en el consell d’administració de Telefònica (Espanya), PDVSA (Veneçuela) o Petrolis Mexicans (Mèxic). Tampoc l’alemanya Daimler Chrysler té directives, malgrat que curiosament patrocina la Cimera Mundial de la Dona.
La Deutsche Post i el Deutsche Bank són dos de les companyies germanes que major confiança dipositen en les decisions femenines. Irene Natividad també és dona, filipina i presidenta de la cimera. Ella s’ha encarregat de presentar l’informe que parla sobre el paper de la dona en les altes esferes empresarials.
Natividad observa certa millorança. «En els últims tres anys ha augmentat en un quatre per cent el nombre de consorcis que tenen almenys una dona en el consell directiu», diu. Les empreses nord-americanes disposen del major nombre d’executives. En Europa, Gran Bretanya, amb un 13,9% de dones en llocs de poder, és el país que millor nota saca. Li segueixen Holanda (12,2%), Alemanya (10,9%) i Suïssa (9,5%).
Rànquing d’igualtat
Elles sí ho han aconseguit: exerceixen càrrecs de responsabilitat en governs, les seves decisions tenen pes en l’economia i la seva veu és influent en qüestions socials.
Les mil participants de la Cimera Mundial de la Dona es troben a Berlín perquè creuen que és del mateix sexe de qui més poden aprendre. L’esdeveniment vol ser un punt de trobada i un lloc per a l’intercanvi d’idees la discussió sobre els problemes que afecten a dones i nenes. És el «Davos de les dones».
Les fèmines han conquistat algunes facultats i certes professions, però les prefectures encara se’ls resisteixen i, en molts casos, segueixen estant pitjor remunerades que els seus col·legues homes. A això s’afegeix, sobretot en els països europeus afligits d’un descens crònic en la natalitat, la pressió social que sobre les dones s’exerceix: la dona també ha de ser mare, i si algú es queda a casa per a ocupar-se dels fills, en general sol ser ella.
El Fòrum Econòmic Mundial porta a terme un rànquing sobre la situació de la igualtat de sexe en el món, tendint en compte factors econòmics, polítics, d’accés a la formació i a la salut. En 2006, la llista l’encapçalaven els països escandinaus. Alemanya ocupa el cinquè lloc, Espanya el 11. En el nombre 22, Colòmbia és el país llatinoamericà més equitatiu, un lloc per sobre d’Estats Units. Pitjor puntuen Xile (78), Equador (82) i Bolívia (87).
Algunes propostes
Segueixen existint molts àmbits en els quals les dones no han arribat a arribar a l’estatus que es concedeix a l’home. La religió és un d’ells: Nerva Cot Aguilera ha estat nomenada la primera bisbe anglicana d’Amèrica Llatina. I la paraula «obispa» ni tan sols existeix.
En Espanya, el Congrés ha aprovat que en les monedes (l’euro disposa d’una cara que cada país dissenya al seu gust), també apareguin dones. Però més rellevant ha estat, en el que a aquest tema afecta, la recentment aprovada Llei d’Igualtat, que obliga a les empreses de més de 250 treballadors a equiparar el pes entre homes i dones en els discutits consells d’administració.
Els noruecs han elaborat una base de dades per a facilitar l’accés als noms de dona que siguin propicis per a ocupar alts càrrecs. I en alguns sectors alemanys ha rebut bona acollida una proposta italiana de gravar el treball femení amb menys imposats. Amb això s’espera animar per mitjà del millor sou que siguin els homes qui es quedin a casa cuidant dels fills, mentre elles lluiten per asseure’s en la directiva.
