La responsable del Centre Internacional Treball|Feina i Família (ICWF) de l’Escola de Negocis IESE, la professora Nuria Chinchilla, va presentar aquest matí les dades de l’estudi IFREI 2007 –Indice de Empresas Familiarmente Responsables– que alerta que «tan sols un 7% de les companyies espanyoles són familiarment responsables». Aquesta edició s’ha realitzat sobre l’estudi de 1.000 empreses, davant les 150 companyies de la primera edició.
Segons el model Empresa Familiarment Responsable (EFR), una cultura flexible i responsable es recolza en tres pilars amb una importància diferent respecte al resultat final: les ‘Polítiques’ amb un pes del 40%; els ‘Facilitadores de les polítiques’ –que formen part de l’organització interna de l’empresa– amb un 30% (estratègia, responsabilitat, comunicació i lideratge); i finalment la ‘Cultura’, amb un pes del 30% (referida a temes com|com a horaris, promoció i concepte de compromís en relació amb l’ús de les polítiques conciliadores). D’aquests factors, resulten quatre tipus d’empresa, catalogats en A, B, C i D, segons el model dissenyat en el Centre Internacional Treball|Feina i Família de l’IESE.
Aquests quatre estadis de sostenibilitat interna, referits a la salut del capital social de l’empresa, donen aquest any resultats com que un 7% de les empreses són al quadrant A; és a dir, tenen polítiques i cultura de conciliació, un 30% estan en el B (tenen polítiques i existeixen pràctiques familiarment responsables); i un 50% de la mostra està en C –existeixen polítiques de conciliació, però l’empresa no té cultura de conciliació ni facilitadores per dur a terme aquestes polítiques–, el grup més preocupant, segons Chinchilla. Finalment, un 13% és al quadrant D, és a dir, són empreses que no expliquen|compten ni si més no amb polítiques flexibles.
Per sectors d’activitat, els més flexibles són ensenyament, telecomunicacions, banca, finances i assegurances, energia, Administració pública, consultoria i salut. Precisament en aquests es concentra el major percentatge de dones en plantilla. Els que presenten més problemes de conciliació són hoteleria, turisme i lleure, metal·lúrgia, distribució i tot el sector de producció en general.
Respecte a la trajectòria professional, en un 60% dels casos, rebutjar una promoció per motius familiars no afecta a la trajectòria, tanmateix, tan sols en un 25% de casos es té en compte ‘a priori’ la situació familiar i personal en plantejar una promoció.
Quant a la idea de compromís unida a disponibilitat horària i ús de les mesures, un 40% dels casos reconeix que es jutja com menys compromesos amb l’empresa a aquells treballadors que fan ús de les mesures de conciliació. Només en un 17% dels casos els directius són comprensius quan els empleats donen prioritat a la seva família.
