En una decisió sense precedents, la justícia francesa va declarar un matrimoni nul perquè la dona, de confessió musulmana, va mentir sobre la seva virginitat al seu futur cònjuge. La resolució, d’un tribunal de Lilla, al nord del país, es va prendre el mes d’abril passat, però no ha transcendit fins ara.
El cas es remunta al 8 de juliol del 2006. Aquell dia, en la nit de noces de la parella (els seus noms s’han mantingut en secret), el marit va descobrir que la seva flamant muller no era casta, una cosa que ella havia afirmat abans de casar-se, tot i que després, al descobrir-se el secret, va reconèixer que havia mantingut relacions sexuals estant soltera. El tribunal, per tant, ha justificat la seva controvertida decisió en el fet que l’enllaç es va celebrar amb «errors en les qualitats essencials d’un dels cònjuges«, i d’aquesta manera va donar la raó a l’advocat del marit, que ahir va assegurar que el matrimoni «estava contaminat des de l’origen» i que la decisió judicial era «perfectament lògica«.
Pel seu caràcter inusitat, per les seves connotacions religioses i pel component masclista de l’assumpte, la decisió del tribunal de Lilla ha aixecat polèmica a França. Tanta, que el Ministeri de Justícia gal hi ha intervingut. Després d’assenyalar que no es recorda que s’hagi produït anteriorment un cas similar, el portaveu del departament, Guillaume Didier, va insistir que la decisió judicial «no és de cap manera una disposició inspirada en la moral, sinó basada en la mentida«.
Pel Partit Socialista francès, en canvi, es tracta d’una decisió «aterridora» que «atempta contra el principi constitucional d’igualtat entre homes i dones i es burla del dret de les dones a disposar del seu cos i viure lliurement la seva sexualitat, igual que els homes«. Més breu ha estat per la seva banda el Partit Comunista: «És una decisió absolutament escandalosa«.
Des del costat feminista, l’escriptora i filòsofa Elisabeth Badinter va afirmar que sentia «vergonya» i es va declarar «ofesa per la decisió del tribunal d’acceptar jutjar una cosa així, ja que la sexualitat de les dones és un assumpte privat i lliure a França, absolutament lliure«.
En un moment en què cada vegada són més comunes al país veí les operacions de reconstrucció d’himen, Badinter va sostenir que una decisió judicial com la de Lilla «condueix només a fer créixer el nombre de joves musulmanes» que desitgin sotmetre’s a aquest tipus d’intervencions. La decisió, va concloure la pensadora, «accentua la pressió sobre elles«.
