Les musulmanes tímides o tradicionals ja poden mullar el seu cos en públic sense ensenyar la pell. Així el burquini es presenta com un nou invent per a una nova necessitat. Fins fa uns trenta anys, a molts països musulmans, les dones que anaven en banyador compartien la platja amb les que no es treien la roba i les piscines mixtes i separades coexistien pacíficament.
Avui, en un món diferent, les ganes de submergir-se en l’agradable aigua i relaxar-se estan intactes. Atès que seria contraproduent crear «piscines religioses» per a cada culte, i més amb els diners públics, a les musulmanes practicants o bé una empresa o un magnat els finança una piscina privada -solució que han trobat els cristians i fidels d’altres creences en alguns països musulmans- o bé se’ls permet posar-se el burquini.
Inspirat en els vestits dels submarinistes, aquesta combinació de burca i biquini cobreix tot el cos menys la cara. El burquini ja és utilitzat per milers de dones a Indonèsia, el país amb el nombre més elevat de musulmans del món.
