Qui pensi que el col·lectiu magribí a Catalunya té una postura monolítica sobre la restricció de l’ús del nicab i el burca s’equivoca.
La decisió de l’Ajuntament de Lleida –aprovada amb els vots del PSC, CiU i el PP– de prohibir el vel integral als equipaments municipals ha posat de manifest les profundes divergències existents entre les associacions laiques d’immigrants magribins, favorables al veto del nicab, i les entitats confessionals musulmanes, que són contràries a aquesta prohibició.
Per Mohamed Alami, secretari general de l’Associació d’Amics del Poble Marroquí (ITRAN), la decisió de l’Ajuntament de Lleida «és encertada». «El nicab i el burca són vestimentes que no s’haurien de tolerar. Per una qüestió de seguretat i perquè són el símbol del discurs radical salafista que s’està expandint a Catalunya i al qual s’ha de posar fre».
Alami, que insisteix que la immensa majoria de musulmanes que viuen a Catalunya són contràries a l’ús d’aquestes peces de roba, es felicita pel fet que per fi una administració pública es decideixi a actuar sobre el tema.
En un sentit molt semblant va opinar ahir el president de l’entitat àrab Atlas de Lleida, Omar Charah: «S’està imposant molt el corrent radical salafista, que dificulta la integració i la convivència».
El president de l’entitat d’immigrants Ibn Batuta i diputat del PSC al Parlament, Mohammed Chaib, es va mostrar clarament partidari de la prohibició del nicab als espais de titularitat pública. «Si jo fos professor en una guarderia m’agradaria poder veure la cara a la mare dels meus alumnes», va argumentar.
Però no tots s’atreveixen a criticar el nicab a cara descoberta. El líder d’una associació d’immigrants originaris d’un país musulmà assegura «estar absolutament en contra d’aquestes peces de roba». «Però per favor hi no posis el meu nom. Si saben que he dit això em maten. Aquí hi ha gent molt radical», afegeix en to greu.
El discurs és oposat a les associacions religioses, en especial les dels salafistes, la branca ultraortodoxa que impulsa l’ús del vel integral.
Said Hamduni, coordinador de la mesquita de Reus i un dels líders del corrent a Catalunya, va mostrar el seu rebuig: «Tothom té dret a vestir com vulgui. Uns van tapats i altres van ensenyant». Hamduni va reconèixer que la seva dona utilitza el vel integral. «Porta nicab i va a comprar i al metge, i no té cap problema», va explicar.
A Lleida, Abderrafie Ettalydy, president de l’entitat cultural Magrebeida, va rebutjar el veto municipal perquè era «precipitat», tot i que va aclarir: «S’ha de respectar».
L’imam provisional de la mesquita del carrer del Nord de la capital del Segre es va limitar a advertir als fidels, en l’oració dels divendres, que poden tenir problemes si les seves dones porten burca o nicab a l’anar a locals de l’ajuntament.
Després de l’acte, el portaveu del temple, Housein Kuiten, va expressar el que sent la comunitat del centre religiós islàmic més important de la ciutat: «És clar que estem molestos amb la moció de l’Ajuntament de Lleida. A qualsevol el molesta quan li toquen el que és seu, la seva religió».
«No acceptem la norma, però la complirem. No polemitzarem, que és el que vol molta gent. Som tolerants i ho parlarem en l’assemblea de les religions», va aclarir Kuiten, que assegura que no hi ha dones amb burca a Lleida i que n’hi ha només sis amb nicab. Remata la seva explicació amb un refrany: «La desgràcia es veu molt gran, però el mort és un ratolí».
La Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, per la seva part, va apel·lar a l’Alcorà per justificar l’ús del vel integral i va advertir contra la possibilitat que la prohibició de Lleida creï un precedent.
