Catalunya és la comunitat autònoma que més rebutja l’ús del vel o hijab a les escoles finançades amb diners públics. Segons les dades de l’enquesta de Gesop per a El Periódico, set de cada deu catalans són partidaris de la prohibició d’aquesta peça de roba.
Un percentatge superior fins i tot al de la Comunitat de Madrid, que va veure com el Govern autonòmic avalava la decisió que va reobrir la polèmica: el veto d’un institut de Pozuelo de Alarcón a una estudiant, Najwa Malha, per portar hijab.
L’enquesta, realitzada quan la controvèrsia per aquest cas es va solapar amb el debat sobre la prohibició del vel integral –el burca i el nicab–, revela que, per aquest ordre, els votants del PNB, el PP i CiU són clarament els més contraris a l’ús del hijab per part de les estudiants a Espanya.
Es tracta d’una dada que dóna una pista clara dels motius que poden haver portat els populars i, en menor grau, CiU a entrar a fons en la polèmica i demanar una regulació general de l’ús del mocador islàmic als centres educatius.
El PP va argumentar que es tracta d’una pràctica discriminatòria respecte a la dona. El líder de CiU, Artur Mas, també va mostrar el seu rebuig al mocador i la federació nacionalista va defensar l’autonomia dels instituts per decidir als seus reglaments si l’accepten o no.
Una altra dada significativa del sondeig és que tot i que el Govern del PSOE ha refusat limitar l’ús del hijab per llei, sis de cada deu votants socialistes són partidaris de fer-ho.
No en va la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, va fer públic el seu rebuig al vel, i entitats progressistes en defensa de la laïcitat també han advocat per prohibir-lo apel·lant a l’eliminació dels símbols religiosos de l’espai públic.
En canvi, els votants d’IU són els únics que, segons aquest sondeig, prefereixen no prohibir el hijab a les escoles.
Per edats, els joves de 18 a 29 anys es mostren dividits pràcticament a parts iguals: el 50% prohibiria el vel, enfront del 45% que opina el contrari. El rebuig del vel creix a mesura que augmenta l’edat dels consultats, i també és més gran a les grans ciutats.
Per una altra banda, els catalans també són els que expressen un rebuig més gran (el 63%) a l’exhibició de símbols religiosos de qualsevol tipus a les escoles públiques. És més, en comunitats com per exemple Andalusia, Castella i Lleó i Castella-la Manxa hi ha més opinions favorables que no pas contràries a la presència d’aquests símbols.
Els votants del PSOE i IU també són els més crítics amb controvèrsies com la dels crucifixos a les aules públiques. En canvi, contrasta la bel·ligerància expressada pels electors d’ERC contra aquesta presència d’icones religioses i el fet que, segons les dades del sondeig, el 53% no estigui d’acord d’apartar-les dels centres escolars.
Cal recordar que va ser el diputat republicà Joan Tardà el que va aconseguir que el PSOE fes prosperar una proposta parlamentària en què, d’acord amb una resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, s’insta el Govern a retirar la simbologia religiosa dels centres.
En tot aquest debat, el Partit Popular s’ha situat als antípodes d’aquestes propostes. Els seus votants sintonitzen amb el partit. Segons el sondeig, són amb diferència els més partidaris de mantenir la presència d’elements religiosos a les escoles: el 64% s’hi declara favorable.
Els enquestats més grans de 60 anys i els que disposen d’un nivell d’estudis baix també són els que s’expressen més clarament contra la via prohibicionista.
L’enquesta constata que, en general, els espanyols estan dividits sobre aquesta qüestió. El 48% eliminaria els elements propis de les confessions religioses, enfront d’un 45% que no ho faria. Gairebé un empat que indica que el Govern de Rodríguez Zapatero haurà de filar molt prim a l’hora de concretar la seva anunciada llei de llibertat religiosa, que regularà la presència de les confessions a l’espai públic.
