Si un capellà abusa sexualment d’un discapacitat adult, la seva acció serà equiparada amb la pederàstia; si un religiós posseeix material pornogràfic infantil serà un delicte; la prescripció de l’abús s’amplia de 10 a 20 anys des de la majoria d’edat de la víctima i, en els casos de vexacions especialment greus, el capellà culpable podrà ser processat amb una vista oral ràpida.
Aquestes són, en síntesi, les novetats introduïdes pel Vaticà per afrontar els casos de pederàstia, en un document presentat ahir que inclou mesures en vigor, algunes que han estat actualitzades i altres que només s’han reordenat. En el text, el Vaticà evita posar per escrit l’obligatorietat de denunciar els casos de pederàstia a les autoritats civils, amb l’argument que el que es va presentar ahir són normes de l’ordenament canònic, és a dir, exclusives del funcionament intern de l’Església.
«S’han d’obeir les lleis civils, sense esperar el resultat del procés canònic (eclesiàstic)», va aclarir ahir monsenyor Charles Scicluna, promotor de Justícia (fiscal) de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que va afegir que el «secret pontifici», és a dir, la confidencialitat dels processos canònics als capellans pederastes, no ha d’impedir la denúncia a les autoritats civils.
Federico Lombardi, portaveu del Papa, va puntualitzar que «s’han de seguir sempre les disposicions de la llei civil en matèria d’informació de delictes a les autoritats competents» i va afegir que «és necessari adequar-se des del primer moment a les disposicions vigents en els diversos països».
En contra del que denuncien les associacions de víctimes, el Vaticà argumenta que la seva posició respecte a informar la justícia civil sobre sacerdots pederastes no és ambigua i que va quedar establerta en unes normes aprovades per Joan Pau II el 2001.
El document reuneix en un sol text tots els «pecats excepcionals» que considera l’Església catòlica, entre els quals, a més de l’abús sexual, figuren l’heretgia, apostasia, cisma i tots els que es refereixen als sagraments, com, per exemple, robar una hòstia consagrada o gravar una confessió amb l’objetiu de publicar-la després, com ha passat recentment a França, on alguns periodistes van confessar pecats ficticis per gravar les diferents respostes dels capellans.
Sobre la prescripció de casos de pederàstia, la nova norma amplia el termini de 10 a 20 anys des que la víctima hagi complert la majoria d’edat. Pel que fa a la possessió de material pornogràfic infantil, precisa que es considerarà que es tracta de nens quan la seva edat sigui inferior als 14 anys, i que el concepte de possessió englobarà l’«adquisició, tinença o divulgació d’imatges en qualsevol modalitat i amb qualsevol mitjà». Per a tot el que es refereixi a casos d’abusos, el Vaticà imposa «la confidencialitat» total, per a protecció de les víctimes i salvaguarda de la defensa.
Entre les novetats secundàries del text figura que els laics podran formar part dels tribunals eclesiàstics que jutgen eclesiàstics pederastes. Les autoritats vaticanes van dir que la Congregació per a la Doctrina de Fe «està estudiant com ajudar els episcopats de tot el món a formular i posar en pràctica amb coherència i eficàcia les indicacions i directrius necessàries».
I és que les normes no són una «guia pràctica» com les que es van publicar l’abril passat, sinó regles jurídiques en ferm que introdueixen o actualitzen lleis anteriors per al compliment de les quals vetllarà en última instància la Congregació. Aquest organisme funcionarà com a segon grau de judici per als casos d’abusos, que en primera instància es dirimeixen a les diòcesis.
