Mentre que fa uns anys exclusivament els molt aventurers s’atrevien a recórrer el món sols o a apuntar-se a un viatge organitzat en què no coneixien a ningú, avui dia els viatges per a singles (solters en anglès) estan a l’ordre del dia.
Sobretot entre aquelles persones que han tingut parella durant un temps i al trencar la relació es troben que el seu cercle d’amics no comparteix les seves aficions; per això volen conèixer persones noves, viure experiències insòlites i, si és possible, tornar a trobar parella.
A Internet existeixen diverses pàgines i xarxes socials que organitzen activitats per a aquest tipus de persones, com ara viatges, escapades, creuers, etcètera. L’èxit és tan gran que les agències que organitzen els tours assenyalen que, malgrat la crisi, aquest estiu han duplicat o triplicat el nombre de places ofertes.
Per entendre aquesta tendència hi ha diverses claus. En primer lloc, entra en joc el poder adquisitiu dels singles, uns vuit milions de persones a Espanya. Segons la xarxa social Clan 2000, gasten un 60% més que la mitjana de la població espanyola, especialment pel que fa a productes de gran consum.
Aquesta empresa –que va néixer fa nou anys a Barcelona amb l’objectiu de promoure activitats per a les persones sense parella– calcula que gasten una mitjana de 500 euros al mes amb targeta, sobretot en productes de cura i bellesa personal, i que viatgen al voltant d’un 40% més.
En segon lloc, una anàlisi del perfil de les persones que copen aquests viatges també explica el perquè de l’èxit de la iniciativa. La majoria tenen entre 33 i 45 anys, segons les agències consultades, i són «persones que s’han divorciat o que han vist com una relació llarga se n’anava en orris i necessiten trobar un grup d’amics amb qui viure una segona adolescència», explica Rafael Serra, soci fundador de Clan 2000.
Per acabar, encara que la crisi ha perjudicat el sector turístic –amb un descens de les reserves i una caiguda dels temps d’estada–, també ha portat bones notícies per a aquest segment de la població perquè ha afavorit que algunes persones optin per aquest tipus de viatges, ja que el seu cercle d’amics no es poden permetre anar de vacances.
«Tenim gent que abans viatjava amb la seva parella o amb un grup d’amics i que ara s’han quedat sols i no troben ningú amb qui viatjar», explica Hellen Faus, de Viajarsolo.com. Així mateix, afegeix Faus, hi ha aquelles persones que han estat acomiadades i han cobrat una bona indemnització, «i com que no troben feina es llancen a fer el viatge dels seus somnis».
Segons l’opinió de Faus, el 90% de l’èxit o el fracàs d’un viatge depèn de la gent que t’acompanya. «Els solters, en un viatge amb parelles, famílies o jubilats, se senten despenjats», argumenta.
A Viajarsolo.com divideixen els clients segons si busquen parella o no. Els que hi van per «lligar» elegeixen fonamentalment creuers pel Mediterrani o el Carib on totes les persones del vaixell són solteres.
Un altre tipus d’excursions que tenen molt d’èxit entre els singles amb fills són els viatges monoparentals, on tots els membres de la família es diverteixen més que si van pel seu compte.
«S’apunten molts pares que abans anaven de viatge amb el fill a un apartament i s’hi avorrien força. Per això els agraden aquests paquets, perquè tant els progenitors com les criatures poden fer activitats que els agradin. Els fills poden jugar amb altres nens i els pares tenen algú amb qui parlar o jugar a cartes», assenyala Serra. A Clan 2000 lloguen hotels sencers on totes les famílies són monoparentals.
Una altra de les característiques d’aquest tipus de vacances és que al voltant d’un 70% estan copades per dones. El motiu, segons apunten des de les dues agències, és que les dones són més atrevides que els homes i no els fa tanta vergonya presentar-se a les activitats soles.
Rafael Gallego, president de la Federació Espanyola d’Agències de Viatges, confirma que l’oci vacacional per a singles «és un dels segments que més creixen», encara que els grans operadors turístics encara no s’han llançat a organitzar-lo. «Encara no els és rendible organitzar un creuer normal i un altre exclusivament per a persones soles», explica.
Per això, si tenen demanda, desvien el client a una agència especialitzada o compren a aquestes firmes el producte. Encara que, davant l’augment de les peticions, els majoristes s’estan plantejant no cobrar un suplement si es viatja sol, «com a primer intent per accedir a aquest mercat», afirma Gallego.
