L’Institut de la Dona, dependent del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i dirigit per Laura Seara, ha subvencionat l’estudi Aspectes psicològics, socials i de salut de la construcció de la identitat de gènere en persones transsexuals i especificitats en l’adaptació social després de la reassignació de sexe, realitzat de forma conjunta per la Unitat de Trastorns d’Identitat de Gènere de l’Hospital Carlos Haya de Màlaga i el departament d’Antropologia social de la Universitat de Granada.
Aquesta investigació, a partir d’una mostra de persones que han recorregut a serveis d’orientació i atenció psicològica, constitueix una aproximació a les característiques psicosocials i les experiències i problemes que afronten les persones transsexuals, a més de permetre valorar les intervencions més eficaces per millorar la seva integració familiar i social, així com la seva qualitat de vida.
Per a la realització d’aquest estudi s’ha utilitzat metodologia qualitativa i quantitativa. La qualitativa ha consistit en la realització de 24 entrevistes en profunditat a pacients de la consulta de psicologia de l’esmentada Unitat de Trastorns de la Identitat de Gènere amb edats d’entre 16 i 52 anys i, a més, s’ha treballat amb un panell de persones expertes i professionals, de caràcter interdisciplinari, part d’elles integrants de la Unitat Clínica de Gestió de Salut Mental de l’Hospital Carlos Haya.
Respecte a la metodologia quantitativa, aquesta s’ha basat en una mostra de 206 persones, majors de 15 anys, que també van sol.licitar atenció a la Unitat de Trastorns d’Identitat de Gènere i complien criteris diagnòstics de transsexualisme (127 Ham i 79 MaH).
L’anàlisi estableix dos grups atenent a la variable de “sexe biològic”: el d’home-a-dona (HAM) i el de dona-a-home (MaH) i aporta conclusions per a cada un d’ells.
La principal característica de les persones transsexuals és la dificultat per ser acceptats i aconseguir una plena integració social, la qual cosa genera problemes en la seva vida acadèmica, familiar, social i laboral. Aquesta dificultat d’integració té a veure no només amb la seva història individual, sinó també amb el model social imperant de què és ser home o dona, que els exclou.
Les dificultats d’integració porten a aquestes persones a la interrupció primerenca de l’escolarització, el que els col.loca en una situació de desavantatge sociolaboral. Això condueix a tenir un baix nivell d’estudis i una activitat laboral de baixa qualificació.
Però les característiques no són homogènies en ambdós grups: el grup Ham presenta un menor nivell educatiu que el grup MaH. En aquest últim, el 68,5% ha assolit estudis secundaris el que els porta a tenir una millor situació laboral, el 70% tenen treball remunerat enfront del 48,8% del grup Ham i una tendència a un major nivell d’ingressos.
Pràcticament la meitat dels dos grups s’ha sentit discriminat a l’hora de demanar feina. El grup Ham reconeix haver realitzat activitats perilloses/il.legals per poder sobreviure amb major freqüència que el grup MaH (20,5% enfront del 1,3%).
L’orientació sexual és majoritàriament cap a persones del seu mateix sexe anatòmic. Així, mentre en el grup Ham el 98,6% afirmen sentir-se atrets cap a persones del seu mateix sexe (homes) i un 3,2% cap a persones d’ambdós sexes per igual, el 100% del grup MaH se sent atret només cap a persones del seu mateix sexe (dones).
La convivència en parella també estableix una diferència significativa entre ambdós grups. En el grup Ham, la majoria de les persones estan solteres o separades (82,7%), mentre que en el grup MaH aquesta dada es redueix al 64,6%.
D’altra banda, el 50,5% del grup Ham ha realitzat autotractament hormonal, enfront d’un 3,3% del grup MaH. És a dir, el primer recorre amb major freqüència a aquest tipus de tractament sense control mèdic.
La diferència estadística més significativa es produeix en aquesta qüestió de la violència i les agressions rebudes. Segons l’estudi, han patit agressions i maltractament el 72% del grup Ham enfront d’un 53,2% del grup MaH.
En la majoria dels casos els agressors són persones desconegudes i es produeixen a la via pública. El 41% en el grup Ham i el 28’9% en el de MaH.
Quant a l’entorn més proper, per al grup Ham el 17’1% d’agressors eren amics, el 14’6%, coneguts i en el 13’4%, el pare. En el grup MaH, el pare és l’agressor en el 26’3% dels casos, i la mare i els amics, en el 10’5%, respectivament. És a dir, que aquest segon grup pateix més la violència en la intimitat familiar.
Aquests resultats manifesten que la xarxa de suports socials de les persones HAM sol ser més precària i està caracteritzada per l’aïllament social, el que influeix en el nivell d’autoestima, ja que han d’enfrontar-se a conseqüències adverses per tenir un autoconcepte una mica reforçat socialment.
Les dades d’expulsió de la llar, que es produeix en més d’un 10% dels casos, demostren que la família tradicional, en general, tampoc és un lloc segur per a les persones transsexuals. En especial, aquelles en les que hi ha fortes regles socials, religioses i culturals, relatives al sexe o al gènere.
El 100% dels dos grups ha pensat, sentit i desitjat pertànyer al altre sexe i adoptar l’aspecte físic corresponent. Les diferències estadístiques respecte a l’edat en la qual s’estableix el sentiment de pertànyer a un altre sexe, en què es comencen a adoptar vestimentes i actituds de l’altre sexe, són significatives: en el grup MaH la mitjana d’edat per establir el rol i les vestimentes masculines en la intimitat de la llar, és de 12 anys, enfront dels 17 en el grup Ham.
També en el primer cas adopten abans aquests hàbits en sortides i reunions amb amics, el que demostra que la nostra societat és més tolerant cap a les dones que vesteixen i es comporten com homes que cap a homes que es comporten com a dones.
Aquest procés està massa idealitzat per a aquestes persones, fent que els progressos en la seva identitat se centrin exclusivament en els canvis físics. Això fa que, de vegades, es condicioni l’assoliment de la identitat a aconseguir una rèplica reeixida de l’aspecte d’un altre sexe i produint desencís i angoixa quan els resultats postquirúrgics no compleixen les expectatives prèvies. Tot i això, els pacients estudiats asseguren haver experimentat una major seguretat, llibertat i benestar després de la cirurgia.
Un altre element important en l’assoliment del benestar és la nova Llei reguladora de la rectificació registral relativa al sexe de les persones, o Llei d’Identitat de gènere, que ha aportat el reconeixement palpable de la societat que aquestes persones pertanyen al gènere que senten com propi. Per a molts, el canvi de nom ha suposat una fita tan important o més que la pròpia cirurgia.
