«La geografia del desig no coincideix amb les geografies migratòries», destaca encara amb sorpresa Montserrat Soronellas, professora d’antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Una investigació pionera de la URV ha estudiat des del 2006 els matrimonis entre espanyols i immigrants. L’anàlisi qualitatiu i quantitatiu de les anomenades parelles mixtes ha valgut per descobrir que l’atracció i la vida conjugal segueixen camins diferents dels fluxos migratoris. I també per concloure que «la geografia de l’amor i el desig són totalment diferents en homes que en dones», destaca Jordi Roca, investigador principal d’Amor importat. Migrants per amor.
El matrimoni com a causa i motivació de la migració habitualment es relaciona només amb les circumstàncies econòmiques. L’anàlisi detallada de 70 matrimonis mixtos, amb entrevistes en profunditat, ha servit per detectar les motivacions dels que acaben per trobar la seva parella en un país estranger, sigui viatjant fora o relacionant-se aquí amb els immigrants. «Una part dels matrimonis està motivat per la recerca d’una dona més submisa«, explica Roca.
L’anomenada crisi de la masculinitat, com a reacció d’una part dels homes davant el paper més igualitari de la dona, està entre els factors que han propiciat l’increment de les parelles mixtes i explica també en part que siguin més homes espanyols que dones que es casen amb immigrants. Homes que busquen dones que prioritzin la família per sobre del treball. «Dones tradicionals, mestresses de casa», destaca el professor Roca. Mentre l’home busca de manera més deliberada una parella estrangera, la dona espanyola es relaciona de forma més espontània amb homes d’altres nacionalitats.
Quan es va preguntar als homes catalans el model ideal de dona, molts definien a la dona amb la qual es van casar i després es van separar. Els autors de l’estudi – una desena d’investigadors – adverteixen, però, que seria simplificar massa dir que tots els homes busquen aquest model, encara que sí es tracta d’un «perfil dominant» en el qual l’edat també influeix. Els homes més joves fugen del model de la dona més tradicional.
Paradoxalment, quan es va fer la mateixa pregunta a les dones estrangeres, elles van explicar que buscaven trobar un home espanyol amb qui mantenir una relació més igualitària. I la majoria assegurava en les entrevistes, realitzades de forma confidencial al marge dels marits, que l’havien trobat.
Les especials circumstàncies que abunden en països com Rússia o Ucraïna, amb índexs elevats d’alcoholisme i maltractaments, expliquen almenys en part que les dones eslaves valorin com igualtat el compromís, el respecte i la protecció d’un marit fidel, segons expliquen els investigadors. «Ens trobem a dones que fugien de relacions traumàtiques«, recorda Soronellas.
En analitzar les nacionalitats, la recerca mostra com els homes espanyols se senten atrets majoritàriament per dones llatinoamericanes (brasileres i colombianes, sobretot) i eslaves (russes i ucraïneses).
L’interès dels investigadors de la URV per aquest tipus de matrimonis va sorgir com a expressió de canvis detectats en les relacions de parella en les últimes dècades a Espanya. Un fenomen encara poc estudiat. No hi ha dades sobre les parelles mixtes fins a 1996. Des de llavors, el nombre de matrimonis no ha deixat de créixer, majoritàriament entre homes espanyols i dones estrangeres (dues de cada tres parelles).
En el cas de la dona espanyola, les seves motivacions i nacionalitats predilectes són diferents. Els investigadors es van sorprendre en comprovar que els homes marroquins ocupaven el primer lloc. «Es tracta de parelles invisibles en la nostra societat», destaca Roca. Les dones busquen la masculinitat com un dels valors, tot i que asseguren fugir del masclisme.
El creixement de les parelles mixtes – suposen ja el 12% de tots els matrimonis – s’atribueix en part al fet que Espanya és un país d’acollida, però altres factors han afavorit la formació de parelles transnacionals.
Internet i també l’abaratiment del preu dels viatges han fet que ara sigui molt més fàcil conèixer dones i homes d’altres països i cultures. «La facilitat per comunicar-se de forma física i virtual ha ampliat de manera superlativa el supermercat matrimonial. És un canvi revolucionari», adverteix l’estudi.
En la majoria dels casos es tracta de festejos curts i intensos. Les parelles que es coneixen a través d’internet parlen cada dia, superant dificultats com les diferències horàries, abans de trobar-se físicament. Despertar a les quatre de la matinada per parlar amb Amèrica Llatina és pràctica comú.
Encara que no és l’objecte de la investigació, els antropòlegs expliquen que existeixen també matrimonis per interès, d’immigrants que volen regularitzar la seva situació. L’estudi ha servit per constatar que la majoria de les parelles han de fer front a la desconfiança inicial de l’entorn familiar i dels amics, on s’imposa com a creença generalitzada que l’immigrant es mou només per interessos ocults.
María José Valero, del barri de Torreforta, a Tarragona, va conèixer a Omar Orellana, d’Hondures, i poc després van començar a sortir. Tots dos van participar com a voluntaris en la investigació de la URV. La relació va ser molt complicada a l’inici, especialment per la família. «Ningú em deia res de bo d’Omar, tot era desconfiança», recorda María José. «La seva mare pensava que tots els hondurenys eren maltractadors», afegeix Omar. La parella suma 11 anys de feliç relació i una filla, Selena, que ha complert tres anys.
