Un dia normal. Com sol incloure dins dels seus plans, la Delegació de la Dona estava realitzant cursos contra la violència de gènere a alumnes de primària. En concret es tractava de relatar un conte sobre el control i la vigilància que es realitzaven els personatges de la història i com s’enfadaven i barallaven per la falta de confiança. No obstant això, als tècnics els va sorprendre que els nens no veiessin res estrany en el que estaven explicant i que tot i ser tan petits consideraven que certes paraules que s’utilitzaven i comportaments eren normals, ja que els havia vist en els seus pares i mares .
Des dels ulls de la seva innocència ja han interioritzat comportaments, paraules i gestos que no fan més que reforçar conductes inadequades. Veuen com una cosa quotidiana petites accions, que no es poden considerar com a violència de gènere, però que sí alimenten la indiferència davant dels casos, el que fa que passin desapercebuts en la societat i que ningú els atengui quan comencen a manifestar en el seu entorn.
Exemples hi ha diversos i en molts aspectes. En el cas del llenguatge crida l’atenció com els atributs masculins són utilitzats per designar situacions positives, en què un surt beneficiat o que es relacionen amb estats d’alegria o d’eufòria. No obstant això, els atributs femenins s’utilitzen per expressions que s’enllacen a l’avorriment oa un acte de mala sort.
La preocupació de l’Àrea de la Dona va créixer en comprovar com en secundària s’assentaven aquests comportaments i com tant nens com nenes mostraven actituds equivocades a l’hora de relacionar-se. No només el vocabulari, sinó que també en la forma d’enfrontar-se als problemes amb els companys. Com a dada cal assenyalar que un 18,9% (és a dir una de cada cinc adolescent), podria ser maltractada en el futur i suportar aquest comportament «perquè justifiquen el sexisme, i l’agressió com a forma d’enfrontar a conflictes», segons l’estudi Igualtat i prevenció de la violència de gènere en l’adolescència i joventut de la Universitat Complutense i el Ministeri d’Igualtat.
És el que s’anomena ‘micromasclismes’
Font: La voz digital
