La directora d’Emakunde, Maria Silvestre, ha insistit aquest dissabte en que l’àmbit per intervenir en violència contra les dones són les polítiques d’igualtat «que han de ser enteses com el referent i punt d’arrencada per poder articular una bona llei de detecció, atenció i protecció de la violència exercida contra les dones «.
Silvestre ha realitzat estes declaracions amb motiu de les negociacions que s’estan mantenint amb la Direcció d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere (DAVVG) per ultimar el tercer esborrany d’avantprojecte de llei de violència de gènere en el qual s’han realitzat importants modificacions . «Poc té a veure ja amb el primer», ha reconegut.
Segons ha recordat, des que l’octubre de 2011 es va sotmetre a audiència pública l’avantprojecte, es va obrir un període de negociació amb la DAVVG ja que es tracta d’un organisme «que té molt a dir i l’aportació és clau per a la millora del primer esborrany de l’articulat «. Per això, ha insistit que «Emakunde no qüestiona la DAVVG, el seu lloc en l’organigrama de Govern ni el seu treball».
Per Silvestre és factible plantejar un avantprojecte que respecti el marc de les polítiques d’igualtat per entendre que la violència exercida sobre les dones és una manifestació de desigualtat. «No hi ha referents institucionals, acadèmics o socials feministes que avalin la planificació i coordinació de les polítiques sobre violència de gènere alienes al marc de les polítiques d’igualtat», assenyala.
La directora de Emakunde ha recordat que el Govern ha entès la violència que s’exerceix sobre les dones com una manifestació de la desigualtat estructural i cultural en la nostra societat. «En cap moment s’ha posat en dubte ni s’ha qüestionat aquesta premissa bàsica en la definició de la violència de gènere per poder articular accions de planificació, prevenció i intervenció», ha afegit.
Font: EITB
