Només el 29,34% dels directius o gerents d’empreses a Espanya és dona, 254.200 treballadores enfront de 612.100 homes en càrrecs de màxima responsabilitat.
La dada, recollit en l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre, és tan sols un dels indicadors que evidencien les diferències en el patró laboral d’homes i dones, una bretxa que es repeteix en pràcticament tot el món i que il · lustra amb xifres l’informe Igualtat de gènere en l’educació, l’ocupació i l’emprenedoria 2012 elaborat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
L’OCDE constata que, malgrat el gran nombre de dones que s’han incorporat al mercat laboral en els últims anys, «tenen més dificultats per accedir a la primera ocupació, més probabilitats de treballar a temps parcial i guanyen menys que els homes».
De mitjana, les dones dels 34 països membres de l’organització guanyen un 16% menys que els homes, però la diferència augmenta a mesura que s’escala en el mercat laboral, fins al punt que les dones més ben remunerades cobren un 21% menys que els seus parells masculins.
La situació és pitjor encara per a les autònomes o emprenedores, amb una bretxa salarial d’entre el 30 i el 40% respecte als homes, segons l’informe, que xifra en un 14% la penalització en els salaris de les dones per tenir fills.
Les dades de l’OCDE indiquen també que la taxa d’ocupació de les dones és inferior a la dels homes en tots els països, inclosos els igualitaris Estats nòrdics, però destaca que la diferència s’ha reduït des de l’inici de la crisi, especialment en països com Irlanda o Espanya, on s’ha produït una massiva destrucció d’ocupació.
De fet, Espanya és el país on s’ha retallat més la distància (un 10%), ja que en l’inici de la crisi la destrucció de llocs de treball es va centrar en sectors amb una alta prevalença de treballadors masculins, com la construcció.
(…)
