Entonant un Santa Bàrbara beneïda que va aturar Ponferrada, les dones de les conques mineres-vestides de dol rigorós-van protagonitzar ahir una manifestació que va recórrer el centre de la capital berciana fins arribar a la plaça de Lazúrtegui, on les 250 persones que integraven la comitiva van portar a terme una asseguda pacífica que no va deixar indiferent a ningú.
Des Fabero, Bembibre, Toreno, Erm del Sil, Matarrosa, Santa Creu i també de Laciana i de Cerredo i Cangas de Narcea (Astúries) van arribar les dones a la capital berciana exigint solucions amb les mans en alt pintades de negre. Eren aquestes les seves úniques armes. «Aquí hi, aquestes són les dones del carbó!», «Si això no s’arregla, ¡guerra, guerra, guerra!», «Som miners, no som terroristes!» I «La pròxima visita serà amb dinamita! »van ser algunes de les consignes que ahir van poder escoltar-se-amb veu femenina-als carrers de Ponferrada, mentre a les voreres s’amuntegaven persones àvides per conèixer què és el que estava passant.
Encara a hores d’ara del conflicte, ningú desconeix ia la magnitud de la lluita obrera en defensa del carbó. Amb 30 minuts de retard sobre l’hora de partida prevista, les dones mineres van iniciar la seva particular Marxa Negra a l’esplanada del vell Carrefour i van travessar l’avinguda de la Llibertat fins a la glorieta del Iesve per després entrar pel carrer Gómez Núñez fins Lazúrtegui.
Van ser 20 minuts de recorregut en què no van deixar de cridar, cantar i fer sonar els seus xiulets. Volien cridar l’atenció específica de Ponferrada, a la qual han posat la creu de dissident en la lluita en defensa del carbó, ja que mai s’ha unit a les vagues convocades. Per a això, les dones-encapçalades per dues nenes que portaven en braços el taüt de la mineria-van repartir octavetes on van enumerar els projectes ponferradinos subvencionats amb fons del Pla del Carbó. La carretera Ponferrada-Molinaseca (6 milions d’euros), la neteja del passeig del riu Sil (6 milions), el Campus de Ponferrada (64 milions), i iniciatives empresarials com LM (36 milions), Comonor (24 milions d’euros) i Vitro (6 milions) van ser algunes de les realitats possibles gràcies als diners vinculat al sector miner esmentades per les dones de les conques.
