Els anuncis del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón no solen passar desapercebuts. Però, en aquesta ocasió, les seves declaracions han molestat fins i tot als sectors de la dreta. La pretensió del titular de Justícia de convertir l’actual llei de l’avortament, vigent des de 2010, en una normativa més restrictiva fins i tot que la de l’any 1985, ha estat criticada no només per l’oposició i les organitzacions feministes, sinó també per les plataformes judicials més conservadores.La notícia (la malformació del fetus ja no serà un dels supòsits en què es permet avortar), publicada ahir pel diari La Razón, va ser una «sorpresa» per al portaveu de l’Associació de Professional de Magistratura (APM), Pablo Llarena, ja que aquesta mesura, ha recordat, «no es va impulsar en les dues legislatures en què el Partit Popular va governar per majoria».
Així mateix, aquesta restricció de la Llei ni tan sols formava part de les intencions de Gallardón abans d’arribar a governar. «Al principi de la legislatura, l’actual ministre va proposar tornar al sistema d’un avortament per indicacions i no a la restricció de les indicacions», va afegir Llarena.Finalment, el portaveu de l’APM va lamentar que el ministre estigui intentant desviar l’atenció de les crítiques a la seva gestió, «creant una crispació en la ciutadania sobre qüestions ètiques de la importància de l’avortament», informa Efe.
Per la seva banda, el seu homòleg a la moderada Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitòria, José Luis González Armengol, també es va mostrar sorprès davant la innecessària reforma. L’avortament per malformació del fetus era «una qüestió pacífica, que es va establir fa anys sense que hagi generat cap problema», ha detallat.De fet, segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, només un 2,97% de les interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) es deuen a la malformació del fetus. Per això, en opinió d’Armengol, «no convindria en absolut fer cap modificació» en aquest apartat, va concloure.
