El pentàgon s’enfronta a una nova demanda civil per la seva política d’exclusió discriminatòria cap a les dones, que els prohibeix exercir certes funcions per raons de gènere.
La Major Mary Jennings Hegar, pilot d’helicòpters de la Guàrdia Aèria Nacional de l’estat de Califòrnia (suroccidente), la capità d’infanteria de marina Zoe Bedell, la primera tinent d’infanteria de marina Colleen Farrell i la sergent Jennifer Hunt formular dimarts una demanda civil en un tribunal federal a San Francisco contra el secretari de Defensa dels EUA, Leon Panetta, perquè consideren que aquesta política «és una injustícia per a les dones que ens han precedit i que arrisquen la vida pel seu país».
Totes les oficials esmentades han estat desplegades a l’Afganistan i algunes d’elles, condecorades.
D’acord amb aquesta política discriminatòria, les dones que serveixen a les forces armades tenen prohibit servir a 238.000 llocs de infanteria, tancs i forces especials, doncs, segons el Pentàgon, les dones no tenen prou força en el tors per dur a terme les tasques que es requereixen en aquestes unitats.
«L’habilitat de servir en combat té molt poc a veure amb el gènere o qualsevol altra generalització. Té a veure amb el cor, el caràcter, les capacitats, la determinació i la dedicació «, va declarar Hegar al respecte.
«En lloc d’aplicar un sistema basat en el mèrit, l’Exèrcit, impedeix a totes les dones l’accés a missions i operacions que puguin millorar les perspectives de les seves carreres, (…), i com a tal és responsable de convertir les dones en l’exèrcit en ciutadanes de segona classe «, va declarar, per la seva banda, la directora executiva de SWAN, Anu Bhagwati.
Tanmateix, el portaveu del pentàgon, George Little, es va negar a fer comentaris sobre la demanda, limitant-se a defensar Panetta: aquest «segueix fermament compromès amb estudiar l’expansió del paper de la dona en les forces armades nord-americanes».
A més de les oficials, també han donat suport aquesta demanda civil la Xarxa d’Acció de Dones en Servei (SWAN, per les seves sigles en anglès), la firma d’advocats Munger, Tolles & Olson i la major organització nord-americana pels drets humans, Unió de Llibertats Civils (ACLU).
Font: HispanTV
