La història ha invisibilitzat des de sempre a les dones, de manera que no ha estat fàcil recuperar els noms de moltes dones que han tingut un paper rellevant en desenvolupament tecnològic. En els últims anys hem avançat una mica, però encara queda molt per fer per eliminar el biaix androcèntric.
Entre les dones que han intentat en els últims anys recuperar la història de les dones en la tecnologia destaca la filosofia britànica Sadie Plant pionera en l’ús del concepte de «ciberfeminisme» al costat de les artistes australianes VNSMatrix. En la seva obra «Zeros més Uns» (1997) Plant reescriu la història de la relació de les dones amb la tecnologia, integrant les seves aportacions i desmentint un estereotip molt estès: la tecnofòbia femenina.
Ada Lovelace és coneguda per ser la primera persona a escriure un programa per a un ordinador programable, a més de per haver escrit una descripció de l’antiga màquina analítica de Charles Babbag. A més, les investigacions d’Ada Lovelace, nascuda just fa 197 anys a Londres, han servit perquè avui en dia els ordinadors s’hagi fet un lloc en tots els espais de la societat, un punt de partida fonamental per avançar tecnològicament.
La britànica Ada Lovelace va néixer el 10 de desembre de 1815 a la capital d’Anglaterra sent la filla d’un dels grans noms de la literatura britànica: George Gordon Byron, més conegut com Lord Byron, poeta anglès considerat un dels escriptors més versàtils i importants del Romanticisme.
A més d’interessar per la programción, Ada Lovelace va prestar atenció a dues teories bastant praticadas en l’època: la frenologia i el mesmetismo. La primera apostava per la possibilitat de reconèixer el caràcter dels individus en funció de les característiques fisiològiques de cada un, la segona, apostava pel magnetisme inherent a alguns animals.
Malgrat això, la seva carrera no va durar massa i Ada Lovelace va acabar morint el el 27 novembre 1852 a causa d’un càncer uterí. Per això Google ha volgut retre homenatge a Ada Lovelace per celebrar l’aniversari del seu aniversari i els avenços que va aportar a la tecnologia.
El seu primer contacte amb les màquines (1833) va ser gràcies al conegut Charles Babbage, matemàtic anglès i científic protoinformático al qual se li atorga la primera idea de concepció d’un ordinador, ja que la seva màquina analítica funciona amb el mateix principi que els ordinadors actuals. Ada va conèixer el treball de Babbage en acudir a una conferència de Dionysus Lardner, que dissertava a l’Institut de Mecànica sobre la màquina de Babbage. Ada va decidir escriure-li una carta a Babbage, començant així una eterna cursa epistolar que va culminar amb la visita d’Ada al taller de Babbage. Ada comptava con17 anys. Amb el pas del temps, les converses tècniques derivar a altres més personals i es comenta, encara que mai s’ha pogut demostrar clarament, que Charles i Ada van ser amants.
A Lady Lovelace se li atorga el desenvolupament de les instruccions per fer càlculs en una versió primerenca de l’ordinador. Babbage qui va trobar el suport matemàtic perfecte en Ada, estava impressionat amb el seu talent per les màquines. Va arribar a escriure per a ell un programa que permetria calcular els valors dels nombres de Bernouilli. Més tard va passar a ser el seu tutor i la consecució lògica dels fets és que finalment es van convertir en companys de feina. Malgrat tot, la tasca d’Ada sempre va quedar relegada a un segon pla nomenant a la major part de les ocasions com una mera transcriptora de les idees de Babbage, res més lluny de la realitat. 30 anys van haver de passar perquè es donés a conèixer la identitat dels treballs de AAL i el seu treball comencés a ser més valorat fins i tot que el de Babbage.
Babbage imaginava una màquina capaç d’interactuar amb el seu operador, dotada d’una memòria, una unitat operativa, una perforadora de targetes i una impressora, però tenia dos punts febles: la mecànica i les targetes perforades. Ada va aconseguir resoldre els errors més seriosos del seu projecte i junts lluitaven per donar-li vida a un projecte en el qual tots dos creien.
Va publicar el 1843 una sèrie de documents interessants sobre la màquina de Babbage, el seu Enginy Analític, (els ordinadors actuals tenen com a precedent històric aquesta Màquina Analítica, un artefacte mecànic per al càlcul que, per primera vegada, emmagatzemava en una memòria una sèrie codificada de instruccions, el que avui s’entén per programa) que probablement hauria estat una realitat (molt abans) de no haver estat per la primerenca mort d’Ada. Babbage va intentar construir diverses vegades però sense èxit. Al final va desistir.
Ada va ser previsora, i tement que censuressin seu treball i caigués en l’oblit pel sol fet de ser dona, va signar el seu treball únicament amb les seves inicials, AAL Així, Ada es va encarregar, el 1843, d’escriure un article que va començar com una traducció d’unes notes del matemàtic italià LF Menabrea, on descrivia i analitzava la màquina analítica o màquina de càlcul, incloure demostracions de com calcular funcions trigonomètriques que continguessin variables i publicar també el primer programa amb les instruccions que la farien funcionar. Aquest article va arribar a triplicar la longitud de les notes originals. Com hem comentat, es va publicar només amb les seves inicials en les Memòries Científiques de Richard Taylor Volum 3 (1843), sota el títol de?? Notes??.
Són seus, a més, conceptes com un conjunt d’instruccions que permeten que altres es repeteixin en un bucle o subrutina, també va inventar una notació per descriure els algorismes de la màquina analítica, és a dir, el primer llenguatge de programació. És per tot això que se li reconeix com la primera programadora de la història, tot i que no tots estiguin d’acord.
Les seves idees van ser esteses un segle més tard pel matemàtic també britànic Alan M. Turing el 1937 i per John von Neumann el 1946, ambdós personatges fonamentals en el desenvolupament de l’ordinador tal i com el coneixem actualment.
Font: E-Mujeres, Mujeres en Red
