Un de cada quatre treballadors està en atur i són 1.700.000 les llars amb tots els seus membres desocupats. I tot i així, no hi ha una explosió social al carrer. El descontentament augmenta, però no surt de les vies habituals. Els economistes clàssics justifiquen aquesta situació en l’economia submergida, però les estadístiques ofereixen altres explicacions. Ara mateix hi ha un ocupat per cada 2,65 habitants, una ràtio inferior al de crisi anteriors: el 1985 era un ocupat per cada 3,43 i el 1994 un per cada 3,19.
Són dades d’un estudi de Manpower elaborat pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver, que posa una mica de llum sobre la qüestió. Per què hi ha menys ocupats per habitant que en les anteriors crisis? «Una possible explicació és perquè el gruix de l’augment poblacional en els últims anys és de població ocupada, ja que la gran majoria dels immigrants que van arribar eren actius», reflexiona aquest economista. En els últims anys, la població espanyola ha crescut en 5 milions fins a 45. Els ocupats, també en 5 milions, fins a 17 milions.
En l’estudi es detalla també que la taxa de dependència és menor que en altres crisis: hi ha un ocupat per cada 1,32 inactius (nens, grans o persones que no poden / volen treballar), mentre que el 1985 la ràtio era de 2 , 16 i el 1994, de 1,87. És un exemple més de fortalesa de la societat davant la crisi.
Baixant al detall, l’estudi d’Oliver revela algunes característiques de com aquestes llars resisteixen a la crisi. L’informe destaca que la caiguda de l’ocupació femenina en el període 2007-2012 (-7,1%) és molt inferior a la del masculí (-21,8%). El major pes de les dones sobre el total crea noves estructures de resistència. L’exemple tipus seria el d’una parella d’immigrants en la qual l’home treballava en la construcció i la dona en els serveis. Ell va perdre la feina amb la punxada de la bombolla, però ella manté el seu com netejadora. Ara és ella la que suporta la família. Aquesta unitat familiar tipus correspondria amb un dels 6,1 milions de llars que hi ha a Espanya amb només un membre actiu treballant, el 35% del total.
En aquesta mateixa línia, l’informe recorda que «un altre aspecte que reforça la capacitat econòmica de les llars és que el gruix de la caiguda de l’ocupació s’ha produït entre els més joves» (menors de 35 anys). «La impressió que tenim és que el que ha perdut la feina és majoritàriament el fill», assenyala Oliver. El model de família tipus a què es refereix l’autor de l’estudi és el d’un jove que viu amb els seus pares i que ha perdut la feina però sobreviu gràcies als ingressos dels seus progenitors, ja siguin treballadors o jubilats.
Precisament els voltant de 8,5 milions de jubilats que hi ha a Espanya estan actuant com a contrapès a situacions familiars dramàtiques.
Malgrat totes aquestes dades, Oliver considera que «la situació de vulnerabilitat és màxima», ja que el nombre de famílies amb tots els seus membres en atur (els esmentats 1,7 milions) és el més alt de tota la sèrie. La part positiva és que les seves estimacions fan pensar que a partir de mitjans de l’any que ve podria començar a crear-se ocupació.
Segons el parer d’Oliver, l’economia espanyola està ara en millor situació que fa només mig any. El catedràtic de la UAB explica que un terç dels més de tres milions de llocs de treball perduts en aquesta crisi s’han destruït en els últims 15 mesos. «És conseqüència de la crisi de deute sobirà i de confiança a Espanya que es va iniciar l’estiu del 2011. Aquesta última crisi no té res a veure amb l’austeritat, sinó amb la falta de confiança», reflexiona. «És una crisi dins d’una altra crisi i diferent de la financera, que va provocar la pèrdua de 1,5 milions entre el 2009 i el 2010», afegeix.
