La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una pràctica que han patit en el món entre 100 i 140 milions de dones, la majoria d’elles en el continent africà. Cada any, malgrat les prohibicions de la majoria dels governs, aquest nombre augmenta i, encara que la prevalença d’aquest ritual ha disminuït en molts països, l’edat en la qual es practica és cada vegada menor.
El 6 de febrer se celebra el Dia Mundial per l’abolició d’aquesta pràctica i Agnes Pareyio visita l’Estat, convidada per Mundo Cooperante, per a relatar-nos el seu treball contra la MGF i els matrimonis primerencs als quals es veuen sotmeses les nenes i joves de la seva comunitat masai, al sud-oest de Kenya. El seu treball ja li va valer perquè, l’any 2005, les Nacions Unides la proclamessin dona de l’any i avui segueix lluitant, a través del seu projecte d’intervenció, Tasaru Ntomonok (Rescat de la dona).
Quin és el missatge que ha vingut a llançar a l’Estat?
El missatge que m’agradaria transmetre durant la meva estada a Madrid és que les dones a l’Àfrica han recorregut un llarg camí en la lluita pels seus drets. En aquest sentit, m’agradaria esmentar que la cultura africana encara situa la dona en últim lloc, i la fan sentir com inferior en la societat. A les dones a l’Àfrica no se’ls permet prendre decisions sobre la seva pròpia sexualitat; sobre drets de propietat, o sobre decisions directament relacionades amb les oportunitats econòmiques. Tinc l’esperança que totes les persones que donen suport i les persones de bona fe s’adonin de la necessitat d’unir esforços per donar el suficient poder a les dones africanes en la lluita pels seus drets.
Quin va ser el detonant que li va fer dedicar-se a lluitar pels drets de la dona?
Vaig començar la meva lluita pels drets de les dones després que jo personalment patís una situació molt dolorosa que em va intimidar com persona, em va reduir a no-res, i posteriorment em va fer estar sotmesa al patiment de pràctiques culturals retrògrades en contra dels meus desitjos. Desitjava que arribés el dia que pogués aixecar-me i cridar NO a aquestes pràctiques culturals que podien sotmetre a joves i nenes al mateix dolor pel qual jo havia passat.
Què podem i hem de fer per posar fi a la pràctica concreta de la mutilació genital femenina?
Entre les comunitats que la practiquen, la Mutilació Genital Femenina roman com una activitat cultural tan profundament arrelada que la gent pensa que manté la dignitat d’aquesta comunitat. Tenint això en compte, les estratègies engegades han d’anar encaminades a lluitar contra aquest error. Si ho veiem des d’una perspectiva cultural, per a lluitar contra la MGF és necessària una estratègia comuna que eviti confrontacions. Això inclou, entre altres aspectes, donar a conèixer a la comunitat els perills i efectes de la Mutilació Genital Femenina; treballar amb els líders de tots els sectors dins de cada comunitat, després de formar-los sobre els efectes i perills d’aquesta pràctica; contractar a persones de confiança que s’encarreguin d’avisar quan les nenes estiguin en perill de patir la Mutilació Genital Femenina; donar suport a les nenes que fugen de la MGF i els matrimonis primerencs amb una educació que podrà enfortir-les a través del coneixement, eines i actituds, i les ajudarà a lluitar pels seus drets.
En quin grau són la tradició, l’educació o la religió les culpables que se segueixi donant aquesta pràctica?
La tradició manté la Mutilació Genital Femenina com una pràctica cultural habitual, però quan l’educació es combina amb la religió pot ser utilitzada com un instrument poderós que pot ajudar en la lluita contra aquesta pràctica.
Quines són les conseqüències de la mutilació genital per a les dones?
Són innumerables. Entre les conseqüències immediates destaquen el trauma, dolor, sagnat excessiu que pot dur a la mort, ferides infectades, retenció d’orina, danys a la uretra i l’anus que poden derivar en fístula obstétrica i infeccions. Entre les conseqüències a llarg termini estan les infeccions constants en el tracte urinari, formació d’una cicatriu permanent, formació de Keloide, obstrucció del flux menstrual, dolor menstrual, relacions sexuals doloroses, infertilitat i els parts perllongats que poden derivar en la mort tant de la mare com del nadó. També hi ha complicacions psicològiques com la depressió i l’ansietat, i complicacions sexuals com frigidesa i dolor durant l’acte sexual. A més, quan el clítoris i altres parts dels genitals no existeixen, la capacitat de la dona per a l’estimulació sexual i el plaer es veuen greument afectats.
I dels matrimonis primerencs?
Algunes de les conseqüències són les morts i els avortaments espontanis a causa de la inmaduresa del cos de les nenes per a quedar-se embarassades; al ser forçades, es produeixen moltes violacions; i a les nenes se’ls nega l’oportunitat d’anar al col·legi, fet que es converteix en una eina més d’opressió a la dona.
Quins països són els més compromesos en aquesta batalla?
Globalment, la majoria dels països que van ratificar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen (UNCRC), i l’han inclòs en la seva legislació, haurien de fer quelcom per lluitar contra la Mutilació Genital Femenina.
Kenya és un país que ha acceptat la Convenció adoptant l’acta nombre 8 de 2001, que va entrar en vigor el gener de 2002. És vostè optimista amb aquest tema?, veu el final de la Mutilació Genital Femenina?
Confio que un dia tindrem un món lliure de la Mutilació Genital Femenina, però això solament es podrà fer realitat després de posar en pràctica mètodes, esforços, estratègies, actituds i polítiques que es consolidin en contra de la MGF.
Ens pot explicar breument el treball de Tasaru Ntonomok? I els reptes de futur del centre?
Tasaru és una organització comunitària que aporta coneixement entre els membres de la comunitat masai sobre els efectes i perills de la MGF. També té una llar que es converteix en un refugi temporal per a les nenes que fugen dels seus pares a causa de la MGF i els matrimonis primerencs forçosos. Així mateix, des de la nostra organització proposem ritus alternatius per a les nenes que diuen no a la Mutilació Genital Femenina: es tracta d’un programa on les nenes passen per un entrenament sobre els seus drets en la reproducció, i altres aspectes de la sexualitat que són positius per a preparar-les per a l’edat adulta. La comunitat està engegant mètodes silenciosos i clandestins per a la pràctica de la mutilació genital femenina. Els líders polítics estan conservant la cultura com una eina per a la seva supervivència política. Que canviïn la seva actitud es converteix també en un desafiament per a nosaltres.
