A partir d’ara els jutges aragonesos hauran de prescriure «de forma preferent» la custòdia compartida dels fills en els processos de divorci, tret que els pares prefereixin una custòdia individual.
Aquesta és una de les principals novetats de la llei aprovada ahir per les Corts d’Aragó, pionera a Espanya a l’hora d’afavorir aquest tipus de repartiment de responsabilitats entre els progenitors.
La norma aragonesa, que va tenir el suport de tots els partits excepte Izquierda Unida, també incorpora la mediació familiar i garanteix que els fills seguiran mantenint vincles amb germans, avis i altres parents.
D’aquesta manera, Aragó passa davant de Catalunya, on segueix pendent des de fa mesos al Parlament una regulació similar que té com a objectiu establir la custòdia compartida com a decisió per defecte en el marc de la llei del llibre segon del Codi Civil, aprovada inicialment per la Generalitat el desembre del 2008.
A més de Catalunya, el Govern del País Valencià també ha anunciat la intenció de seguir els passos d’Aragó i aprovar una regulació pròpia abans de l’estiu.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, assegura que abans del parèntesi per les vacances el Parlament aprovarà la regulació, que al seu parer «és més completa i defineix més clarament la qüestió de forma més ajustada a la realitat».
Segons Tura, «es tracta d’incorporar al marc legal l’evolució social que s’ha donat al si de la família i actualitzar la legislació, perquè la llei espanyola del divorci ja té 29 anys».
L’argument de la consellera sobre l’adaptació als nous temps és similar al que esgrimeix el president de l’Associació de Pares de Famílies Separades, Juan Luis Rubio: «La norma aragonesa és un gran avanç en benefici dels menors i respon a l’evolució de la societat». Rubio considera ambigua la definició que la Generalitat pretén implantar a Catalunya.
No obstant, altres veus expressen dubtes i objeccions a la tesi que sosté que en els divorcis i separacions ja impera la coresponsabilitat.
Sònia Bardají, presidenta de la Federació de Famílies Monoparentals, és de l’opinió que, com a norma general, la coresponsabilitat va en benefici del menor. No obstant, Barjadí adverteix que la regulació en aquest sentit ha de tenir molt en compte els casos en què les ruptures són traumàtiques, amb xantatges emocionals i violència psicològica. Davant d’això, opina que la regulació ha de tendir sempre a protegir la part més desafavorida de la parella.
Mercè Pigem, diputada de CiU al Congrés i advocada especialitzada en aquest tipus de casos, adverteix que la custòdia compartida és encara avui una opció minoritària en els casos de ruptures pactades.
Pigem proposa que les lleis no encotillin les decisions judicials ni en un sentit ni en l’altre: «No es tracta de prohibir la custòdia compartida, com passava fins fa poc, sinó d’ajustar-se a cada situació». La parlamentària convergent recorda, a més, que en determinats casos la petició paterna de la custòdia compartida respon a mecanismes de pressió a la mare en el context del procés de divorci.
Té una opinió similar Altamira Gonzalo, presidenta de l’associació de juristes Themis, que considera que la custòdia compartida és un ideal, «però per desgràcia encara és la dona la que s’ocupa dels fills».
Gonzalo posa com a exemple que la immensa majoria de les excedències laborals per cuidar dels fills les segueixen sol·licitant dones. «No hi ha una demanda generalitzada ni una realitat social que justifiqui la decisió de les Corts d’Aragó», argumenta aquesta jurista.
I tu, què opines? Dones en Xarxa ha obert un forum de debat al seu grup de Facebook. Pots entrar i deixar el teu comentari des d’aquí.
