MaLgrat els anys passats, la sudanesa Mende Nazer no pot evitar emocionar-se en recordar els seus anys d’esclavitut, servint primer a una família de la capital, Jartum, i després a una altra de Londres. Va ser segrestada una nit de 1994, junt amb dos nens més, al seu poble natal de Nuba. Després d’un calvari de vuit anys vivint com una autèntica esclava, Nazer va aconseguir escapar i obtindre asil al Regne Unit.
Ara mira la vida amb optimisme. S’acaba de casar i es dedica a denunciar l’esclavitut domèstica que, segons dades d’un informe presentat a Madrid per la ONG Save the Children , pateixen a tot el món uns 10 milions de nens.
La Nazer explica que durant els seus anys d’esclavitut dormia en una cabanya freda i oscura, on ni tan sols hi havia un matalàs. La dona de la casa la obligava a fer totes les feines, tot i que al principi tenia prohibit cuinar o tocar els nens, perquè la família considerava que era bruta i podia estar malalta. No cobrava absolutament res per aquestes feines i a més, la maltractaven constantment.
«Un dels meus obectius ara és portar a les montanyes de Nuba l’educació perquè els nens coneguin quins són els seus drets. L’educació és el més important, perquè és el que els hi proporcionarà un futur i una vida millors«, diu la Nazer.
