El Tribunal Constitucional considera que la Llei d’Igualtat és «imprescindible» en el context d'»una legislació que persegueix la superació d’una realitat social caracteritzada per la menor presència de la dona en la vida pública». A més, assegura que no suposa una mesura de discriminació inversa per a la participació política, sinó «una fórmula d’equilibri entre sexes», segons consta en la sentència donada a conèixer per aquest òrgan.
El Ple del Tribunal Constitucional va desestimar dimarts passat el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Grup Parlamentat Popular contra les llistes electorals paritàries que contempla la Llei d’Igualtat. Igualment, la sentència, que va votar amb un vot particular del magistrat Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, desestima la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per un jutjat de Tenerife contra l’anul·lació d’una llista del PP, conformada íntegrament per dones, a la localitat de Garachico.
Segons la sentència, la Llei d’Igualtat no estableix una mesura de discriminació inversa o compensatòria, sinó una fórmula d’equilibri entre sexes, «que tampoc no és estrictament paritària, quan que no imposa una total igualtat entre homes i dones». L’alt tribunal assenyala que «el seu efecte és bidireccional», quan que «aquesta proporció s’assegura igualment a un i a un altre sexe».
D’altra banda, assenyala que el requisit d’equilibri electoral entre sexes té per únics destinataris directes a qui poden presentar candidatures (partides, federacions, coalicions i agrupacions d’electors) i «no es tracta de condició d’elegilibilidad o causa d’inelegibilidad» i «no afecta al dret de sufragi passiu individual».
Segons el Tribunal Constitucional, el principi d’igualtat que proclama la Constitució «no es tradueix només en el seu caràcter formal, sinó en l’índole substancial que obliga als poders públics a promoure les condicions perquè la dels individus i dels grups sigui real i efectiva».
Per això, creu que la condició imposada als partits és legítima ja que són associacions qualificades per les seves funcions constitucionals i vàlides per aconseguir la igualtat formal, propugnada en el 9.2 de la Constitució.
A més, adverteix que les previsions de la norma no suposen un tractament pejoratiu de cap dels sexes ja que, «en puresa, ni tan sols plasmen un tractament diferenciat a raó de sexe dels candidats, tenint en compte que les proporcions s’estableixen per igual per als candidats d’un i un altre sexe.»
