El Tribunal Constitucional ha avalat la decisió de denegar a una dona, que es va separar del seu cònjuge però que després va reprendre la convivència amb ell, la reclamació que, al morir aquest, es computés per al càlcul de la pensió de viduïtat el període de temps que van conviure després de la separació.
En un acte, el ple del Tribunal Constitucional ha declarat la constitucionalitat d’un article de la llei general de la seguretat social i no ha admès la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el jutjat social nombre 1 de Tarragona a l’entendre que era contrari al principi d’igualtat.
El citat article assenyala: «En els supòsits de separació o divorci, el dret a la pensió de viduïtat correspondrà a qui sigui o hagi estat cònjuge legítim, en aquest últim cas sempre que no hagi contret noves núpcias, en quantia proporcional al temps viscut amb el cònjuge mort, amb independència de les causes que haguessin determinat la separació o el divorci».
Vincle malgrat la separació
Per al jutjat que va interposar la qüestió d’inconstitucionalitat, la previsió legal que la quantia de la pensió de viduïtat en els supòsits de separació judicial sigui proporcional al temps viscut amb el cònjuge mort és contrària al principi d’igualtat per establir un tracte diferenciat entre el cònjuge judicialment separat i el no separat mentre que no ho fa entre el cònjuge judicialment separat i el divorciat.
El jutjat basava la seva pretensió en la doctrina del Constitucional respecte a l’exigència d’un vincle matrimonial per a tenir dret a la pensió de viduïtat, segons la qual –assegurava– en el supòsit de la separació continua existint el vincle matrimonial.
Per contra, l’alt tribunal creu que aquesta doctrina no contradiu el fet que el legislador utilitzi com criteri la continuïtat o la interrupció de la convivència per a determinar la quantia de la pensió de viduïtat.
Explica que el tracte igual que s’atorga al cònjuge judicialment separat i al divorciat a l’hora de fixar la quantia de la pensió de viduïtat troba el seu fonament en l’opció del legislador de prendre en ambdós casos com criteri el temps de convivència conjugal amb el mort.
