Cada minut, una dona mor a causa de l’embaràs, fet que representa més de deu milions de vides perdudes en una generació. Un 99% d’aquestes dones viuen i moren en països en vies de desenvolupament. “Una alta taxa de mortalitat derivada de la maternitat indica la inadequació dels sistemes de salut i que s’infringeixen els drets fonamentals de la dona a la vida i la salut“, afirma un informe del Fons de les Nacions Unides per a la Població ( UNFPA ).
En molts indrets del món, les dones “no tenen poder de decisió sobre el nombre de fills que volen tenir, ni quan els volen tenir“, indica Mercè Claret, tècnica de salut de l’ Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) . Sovint tampoc poden escollir amb qui volen tenir-los, ni quants en desitgen.
El president de l’ONG Metges del Món coincideix amb Claret: “Les dones no tenen poder en la presa de decisions” pel que fa al control del seu cos, les relacions sexuals, l’ús de preservatius, la seva salut reproductiva. En moltes societats és l’home qui en té el domini. A les poblacions on els homes tradicionalment controlen les finances de la llar, no se sol considerar que la salut de les dones sigui una prioritat, assegura un informe de la UNFPA. El matrimoni precoç, la mutilació genital, els embarassos no desitjats i la violència impedeixen que la dona exerceixi el seu dret a decidir sobre el seu cos. Per això és molt important “incorporar la perspectiva de gènere a la salut sexual i reproductiva de les dones“, afirma Claret.
Aquest punt és fonamental en l’actuació de l’ACCD. Un dels objectius específics del pla director de cooperació al desenvolupament 2007-2010 és reduir les desigualtats de gènere sobretot pel que fa a l’exercici dels drets sexuals i reproductius. “S’ha de passar a la implicació de dones i homes en programes“, diu Claret, i aplicar polítiques que afavoreixin els drets de les dones. “La dona ha de poder decidir“, afegeix.
Claret considera extremadament important l’educació per canviar mentalitats i conscienciar la població que prengui mesures per evitar malalties de transmissió sexual com la sida o embarassos no desitjats i avortaments en condicions terribles, que cada any maten 68.000 dones. En aquest sentit, Claret -com centenars d’ONG i diversos governs- considera que les declaracions del papa Benet XVI, que va afirmar al Camerun que l’ús del preservatiu “no és una solució eficaç” a la sida, “no han ajudat gens i poden tirar per terra la feina que s’ha fet en aquest camp durant anys en qüestió de segons“.
A l’Àfrica, tradicions i religió formen sovint un còctel explosiu que determina que les parelles no usin preservatius quan mantenen relacions sexuals. El resultat és tràgic: milions d’africans pateixen la malaltia de la sida o són portadors del VIH. I el problema no és només africà: es produeix arreu del món, però l’Àfrica és el continent més afectat per aquesta pandèmia.
La cadena informació-comunicació-educació és vital, segons Claret, per canviar actituds. I si és difícil promoure l’ús del preservatiu i de mètodes anticonceptius, encara sembla més complicat convèncer poblacions com la del districte de Velingara (Kolda), al Senegal, que la mutilació genital femenina és una xacra que s’ha d’abolir.
“Un 93% de les dones de Kolda han patit alguna mutilació genital“, explica Miquel Torres. Metges del Món Catalunya , l’ONG que presideix, treballa en la perspectiva dels drets humans per “prevenir la mutilació, tant allà [al Senegal] com aquí, per evitar que, quan famílies que viuen a Catalunya marxen al seu país de vacances, mutilin les nenes“, diu Torres. Es treballa perquè els pares, especialment l’home cap de família, entenguin que la mutilació és molt perjudicial per a la higiene personal, les relacions sexuals, els embarassos i els parts, i causa greus danys psicològics.
Les dones amb els genitals mutilats tenen parts d’alt risc. A Kolda, la meitat de les dones no reben assistència en el part. Metges del Món, amb el suport de l’ACCD, treballa a Kolda per “enfortir els mitjans sanitaris, psicològics i socials dels serveis de salut pública a Kolda“.
Milers de dones al món no reben assistència mèdica durant l’embaràs ni el part. Si poguessin accedir a serveis sanitaris, un 75% de les que moren viurien i es reduiria la mortalitat infantil. Si gaudissin d’un servei de planificació familiar, donarien a llum en bones condicions, tindrien menys fills, la càrrega econòmica familiar es reduiria i es podrien incorporar al món laboral amb més facilitat.
