Costava una mica pensar que haguessin més sortides de to, més excessos pel que fa al dret de les dones que els que ens nodreix el ministre de Justícia Alberto-Ruiz Gallardón, en el context –sovint massa trillat de països del nostre entorn.
El senador ultraconservador per Missouri (centre), Todd Akin va etzibar al món a través de la cadena KTVI: «A mi em sembla que, pel que he entès els metges, l’embaràs és molt estrany. Si es tracta d’una violació legítima, el cos de la dona té formes de tancar. Però suposem que això no funciona o alguna cosa: llavors crec que hauria d’haver algun tipus de càstig, encara que hauria de ser contra el violador, no contra el nadó «.
Unes declaracions que van escandalitzar a la classe política, tant la republicana com la demòcrata. Els primers li estan pressionant perquè retiri la seva candidatura al Senat en les eleccions del 6 de novembre.
Tot i que Akin ha demanat disculpes en un vídeo de 30 segons en què assegura amb la mirada ombrívola mirant a la càmera: «La violació és un acte abominable (…). Vaig fer servir les paraules equivocades del manera equivocat i, per això, demano disculpes «. Ens enfrontem a un fet tan greu com escandalós: la propagació de la onada conservadora i reaccionària també enllà de les nostres fronteres.
Tal i com reflexiona Cristina F. Pereda a ‘El País’: Ara Romney i Ryan no saben què fer per ampliar la distància entre els seus noms i el de Akin. Però l’argument no ha desaparegut com qui titlla un adjectiu incòmode en el paper. Akin no està sol. Aquest dimarts un altre republicà va afirmar que no coneix «cap dona que s’hagi quedat embarassada en ser violada».
Darrere del raonament d’Akin s’amaga una tradició de polítics conservadors que han trobat el límit del dret a l’avortament, i el seu finançament amb fons públics, en el cas que la vida de la dona corri perill. No accepten la interrupció de l’embaràs si la dona ha estat violada i està «sana». Per què castigar el nadó, argumenten. Com exemple, la llei proposada a l’octubre de 2011 i que permetia als hospitals que reben fons públics rebutjar dones que necessitin un avortament encara que perillava la seva vida. El text no va superar la votació del Senat, però sí que ho va fer a la Cambra amb els vots de tots els republicans menys dos.
El que convida a preguntar si Akin ha transmès una opinió personal o ens ha obert les portes de la mentalitat conservadora. Si els polítics haurien d’evitar aquest tipus de declaracions sobre allò que ignoren, o fer-les més sovint, perquè els ciutadans sàpiguen qui els representa i si segueixen ancorats en idees de l’edat mitjana.
Fonts: El País, Vanguardia (mèxic)
