El Constitucional va denegar ahir, per sis vots a cinc, la suspensió cautelar de la llei de l’avortament que demanava el PP fins que el tribunal decideixi sobre el recurs d’inconstitucionalitat. Quatre magistrats van anunciar la presentació de vots particulars i el vicepresident Guillermo Jiménez es va reservar aquest dret.
Els jutges discrepants van al·legar que aquest cas «és excepcional», mentre que el bloc progressista, al qual es va sumar el conservador Vicente Conde, va defensar que una llei no pot ser suspesa i és plenament vigent fins que el Constitucional dicti sentència.
La sessió va ser més complicada del que s’esperava, segons fonts jurídiques. Aquestes van explicar que aquesta mena de qüestions –la suspensió de l’aplicació d’una llei– es resolen en tan sols uns minuts perquè la jurisprudència és molt clara i no hi ha precedents d’interrupcions de normes estatals aprovades per les Corts i ratificades pel Rei.
No obstant, les motivacions ideològiques van arribar a la taula dels debats i cinc jutges van recórrer a tecnicismes jurídics per donar forma als seus postulats religiosos.
Els conservadors Javier Delgado, Jorge Rodríguez Zapata i Ramón Rodríguez Arribas, juntament amb l’elegit a proposta de CiU, Eugeni Gay, es van decantar per la suspensió de la norma, que està en vigor des del 5 de juliol. El vicepresident Guillermo Jiménez va recolzar aquesta postura, però va comunicar al ple que encara no havia decidit si formularia un vot particular.
Aquest bloc va al·legar que la petició del partit de Mariano Rajoy era «excepcional». Segons la seva opinió, la llei de l’avortament no es pot equiparar a les altres normes, ja que aborda el dret fonamental a la vida al tractar la interrupció de l’embaràs. Per això, va defensar saltar-se la doctrina consolidada de l’alt tribunal al no haver-se produït amb anterioritat «un cas similar».
No obstant, aquests arguments van caure en sac foradat. La presidenta del Constitucional, María Emilia Casas, i els jutges progressistes Pascual Sala, Manuel Aragón, Elisa Pérez Vera i Pablo Pérez Tremps, als quals es va sumar el conservador Vicente Conde, van optar per acatar la jurisprudència i es van negar a suspendre la llei de l’avortament.
L’alt tribunal ha explicat moltes vegades que la Constitució li impedeix suspendre una llei estatal, i que reserva aquesta mesura per als recursos presentats pel Govern contra lleis autonòmiques i per als recursos d’empara que afectin drets fonamentals, com passa amb alguns ingressos a la presó.
Les fonts consultades van considerar que, si hagués prosperat la tesi dels jutges conservadors, s’hauria recuperat (com pretén el PP) el recurs previ d’inconstitucionalitat, derogat el 1985 al comprovar-se que aquesta fórmula s’utilitzava de manera abusiva pels partits i impedia legislar, ja que les normes no entraven en vigor fins que el Constitucional sentenciava.
Rebutjada la suspensió, el tribunal no té un termini fix per dictar sentència sobre els recursos presentats pel PP i el Govern de Navarra contra la llei de l’avortament. El més probable és que l’actual tribunal sigui renovat abans de dictar la resolució, ja que vuit dels seus dotze jutges estaran en funcions a finals d’any.
