Diumenge que ve dia vint-i-set de maig celebrarem eleccions en la majoria de les comunitats autònomes i en els ajuntaments de l’estat espanyol.
Són les primeres eleccions després de l’aprovació de la llei d’igualtat que ja ha obligat als partits que es presenten a tenir paritat entre dones i homes en les seves llistes electorals, la qual cosa a alguns no ha assegut gens bé, però és únicament el seu problema. En la campanya hem escoltat de tot. Que si la imposició de les quotes de les dones és un flanc favor que ens fan, que si la llei impedeix el desenvolupament normal d’una societat democràtica, que les imposicions mai són bones companyes de la democràcia…, en fi.
Tots aquests missatges han estat llançats per qui ostenten el doble privilegi del poder. I dic doble perquè d’una banda tenen el qual els ha atorgat la història, no reconeixent-nos a les dones els nostres drets i, per tant no reconeixent-nos com iguals a ells i, al mateix temps són els mateixos que ostenten el poder polític i econòmic en totes les societats actuals.
Potser per això s’han posat una mica nerviosos i han dit públicament tota la quantitat de bajanades que han soltat. Pot ser que també hagi influït en aquest nerviosisme en fet que a França i, per primera vegada en la història, una dona hagi disputat a un home la màxima representació de l’estat i, malgrat no haver guanyat tampoc ha quedat malament del tot donant-los una lliçó de treball bé fet.
En qualsevol cas i al marge dels motius dels seus cabrejos per l’aprovació de la llei (que per cert, cal recordar que ells es van abstenir i també cal fer una lectura d’aquest vot d’abstenció pel que a voluntat d’igualar drets entre dones i homes es refereix) les dones estem més presents que mai en les llistes electorals per a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques.
Crec que no se li podria haver fet millor regal a la memòria de Clara Campoamor recién complert el setanta i cinto aniversari del seu discurs en la Corts Generals que va donar com resultat el dret al vot de les dones.
I ara el repte veritable de les nostres destinacions com dones amb més drets que fa només uns mesos ho tenim nosaltres. I dic això perquè tenim l’arma del nostre vot que és més important del que es pugui imaginar.
Perquè en contra del que puguem pensar a priori, està en les nostres mans seguir avançant en el nostre dia a dia, seguir buscant millors condicions de vida per a nosaltres mateixes i les nostres filles, mares i germanes, si qui posem al capdavant d’ajuntaments i parlaments autonòmics són com nosaltres: dones lluitadores i progressistes. Però també això comporta un compromís amb elles, ja que no val només amb votar-les perquè durant quatre anys estiguin al capdavant del govern d’una localitat o un parlament. No, això no és suficient. Cal ajudar-les, abrigallar-les i aconseguir establir complicitats i xarxes amb elles i entre elles per a poder harmonitzar simpaties i projectes. Per a poder fer realment polítiques amb i per a les dones però des de posicions democràtiques de compromís i suport mutu. En definitiva, perquè aquestes dones lluitadores i progressistes mai s’asseuen soles.
Jo des d’aquesta tribuna, convido a totes les dones que votin dones. Que votin a dones que coneguin realment com viviu-vos les dones en els nostres pobles i ciutats. Que votin a dones de progrés que tinguin en compte els nostres problemes sobre falta d’igualtat enfront dels quals sempre han governat.
En resum demano a les dones que facin servir el seu vot, perquè siguin aquestes dones valentes, lluitadores i progressistes les quals facin escoltar la seva veu que serà la de totes nosaltres. I també els demano les dones que el dia després de les eleccions es posin a disposició per a ajudar i acompanyar a qui han pres prestada la nostra veu en les institucions.
http://teremolla.nireblog.com/
