El nombre d’avortaments segueix creixent a Espanya. En concret, el 2008 n’hi va haver 115.812, un 3,2% més que l’any anterior. Però, inesperadament, aquest increment és molt menor de l’experimentat el 2007 respecte al 2006 (del 10%) i se situa també per sota dels registrats anualment des del 2004 (superiors al 6%). A més, si s’observa només les menors de 19 anys, la taxa d’interrupció voluntària de l’embaràs cau per primera vegada en 10 anys, fet que dóna una lleugera treva a l’Executiu en ple debat sobre si les joves han d’informar els seus pares que volen avortar.
Per això la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, després d’assegurar que «cal seguir avançant», va mostrar ahir una «certa satisfacció» pel canvi de tendència. No va atribuir la baixada a cap mesura en concret; només va afirmar que «les polítiques de prevenció educatives han funcionat i són les més eficaces».
L’informe del ministeri mostra que la taxa d’avortaments per cada 1.000 dones, en la franja d’edat de menors de 19 anys, es va situar l’any passat en 13,4, tres dècimes per sota de la registrada el 2007. És la primera vegada que aquest índex cau des del 1999.
No obstant, l’anàlisi revela dades preocupants, com que una nena de 9 anys, una altra de 10 i cinc d’11 van avortar. Així mateix, es van sotmetre a la intervenció més de 5.400 joves de 16 i 17 anys, que amb la nova llei –si aquesta no es canvia al seu pas pel Parlament– podran avortar sense dir-ho als seus pares.
Aquest any s’ofereixen per primera vegada dades disgregades en funció del país d’origen, cosa que permet conèixer que l’1,27% de les dones no residien a Espanya i van venir aquí només per avortar. Si hi sumem les estrangeres amb permís de residència, el resultat és que el 45,35% de les que van avortar procedien d’altres països, una taxa molt elevada si es té en compte que, en el total dels habitants d’Espanya, la quantitat de dones immigrants és molt inferior al d’autòctones.
A més, l’informe torna a posar de manifest que pràcticament totes les operacions (el 98%) es van efectuar en centres privats, cosa que pretén corregir la reforma legal. Una altra dada digna d’anàlisi és que el 32,7% de les que van avortar ja havien passat per aquest tràngol almenys una vegada. Catalunya, Madrid i Andalusia encapçalen la llista d’autonomies amb més intervencions.
Gairebé ningú es va aventurar ahir a explicar quines causes poden estar darrere de l’estabilització. Excepte la presidenta de la Federació Estatal de Planificació Familiar, Alba Varela, que va llançar dues idees: per un costat, que en altres països la xifra d’avortaments també s’han estabilitzat amb els anys i, per l’altre, que l’extensió de la pastilla postcoital influeix en el canvi de tendència.
Font: El Periódico
