La reforma de la llei que planteja el ministre Gallardón vol acabar amb drets de ciutadania atacant en especial les dones. Un país sense drets de salut sexual i reproductiva, recollits en l’actual llei, és una societat on dones i homes han perdut el dret a escollir quin és el moment més òptim per ser mares i pares; on els infants han perdut el dret a néixer desitjats i a créixer en el millor entorn possible. La reforma de la llei de l’interrupció voluntària de l’embaràs colpeja el model de societat que els anys de democràcia han forjat. Els canvis en els drets han de consolidar tot el que contribueix al benestar i la felicitat de les persones permetent decidir el que és millor per construir el seu futur, aquest que el govern del PP ens vol negar.
El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és una de les conquestes més importants en relació amb els drets de les dones. Els estudis de l’OMS demostren que els països amb lleis més restrictives no redueixen els avortaments, i incrementen les pràctiques perilloses principalment per a les dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
A Espanya, amb la llei orgànica 9/1985, es va despenalitzar l’avortament en tres supòsits: greu risc per a la salut física i psíquica de la dona embarassada, violació i malformacions del fetus. Les dones podien interrompre l’embaràs en centres de titularitat pública o privada, en les 12 primeres setmanes o en les 22 primeres setmanes, en el supòsit de malformacions. Es requeria denúncia policial en el cas de violació o un informe mèdic que certifiqués el compliment de les condicions establertes per la llei, en la resta de supòsits.
El 2010 es reforma la llei i les dones poden decidir de forma lliure en el transcurs de les 14 primeres setmanes de gestació. El termini augmenta fins a la setmana 22 en casos greus per a la vida o la salut de la mare o del fetus. A partir d’aquest moment, només es pot interrompre si es detecten anomalies incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu en el fetus que sigui incurable en el moment del diagnòstic i confirmada per un comitè clínic. Per fi teníem una llei de salut sexual i reproductiva, amb l’objectiu de prevenir els embarassos no desitjats i disminuir el nombre d’avortaments, amb la qual cosa s’equiparava el nostre país a la legislació europea més avançada. Alemanya, Grècia, Holanda i Àustria disposen, des de fa dècades, de lleis de terminis.
Les intencions del Govern del Partit Popular transformarien la legislació del nostre país en una de les més restrictives d’Europa i ens assimilaria a Irlanda i Malta. Tornaríem al 1985, a una època en què la interrupció voluntària de l’embaràs no es considerava un dret i les decisions de les dones estaven senzillament supeditades a la tutela mèdica.
Retorn al passat, 3.000 dones mortes. Eren les dades del Tribunal Suprem el 1976 quan es van practicar 300.000 avortaments clandestins a tot l’Estat. Fa 40 anys, les dones únicament podien interrompre un embaràs no desitjat gràcies a la informació que aconseguien a través de les xarxes personals. Si disposaven de recursos econòmics viatjaven a Londres o Amsterdam i portaven a terme una interrupció voluntària de l’embaràs en condicions sanitàries dignes. Si no disposaven de recursos accedien a avortaments clandestins a Espanya
practicats en clíniques d’IVE no legalitzades o avortaven fent servir mètodes casolans i perillosos amb conseqüències nefastes per a la seva salut física i psíquica. La proposta del ministre Gallardón de penalitzar l’avortament per malformació del fetus és retrògrada. ¿Potser el Partit Popular vol condemnar a la clandestinitat aquesta prestació sanitària i posar en risc la salut de les dones del país?
Defensem la maternitat lliurement decidida, derivada del dret al propi cos i al futur. No volem que sigui una situació sobrevinguda ni obligada per lleis restrictives. Volem que les dones puguin prendre la decisió sobre el seu embaràs i que aquesta, conscient i responsable, sigui respectada. La decisió de tenir criatures constitueix un dels assumptes més íntims i personals que dones i homes afronten durant les seves trajectòries vitals. Els poders públics han d’establir els mecanismes necessaris perquè es faci de manera lliure i responsable, posant a l’abast de tothom informació, assessorament i serveis d’atenció sanitària.
Una llei d’avortament no obliga a avortar, però una llei que limita el dret a fer-ho condemna dones, parelles, famílies i la societat en general a tirar endavant vides plenes de dolor i dificultats, amb una gran cost emocional i econòmic. La llibertat d’ escollir es l’única garantia de defensar els drets de la ciutadania. No es pot confondre legislar amb imposar una doctrina religiosa en un país que ha decidit ser aconfessional.
No estem disposades a retrocedir 30 anys en els drets de les dones. Tants esforços i des de tants espais com s’han fet per la defensa dels drets de les dones no els podem deixar dilapidar. I ara hem constituït la Plataforma Nosaltres Decidim per fer una crida a totes les persones que creuen en la llibertat i en la igualtat de les dones per decidir sobre les seves vides. Som lliures per decidir i volem que l’actual llei de salut sexual i reproductiva no retrocedeixi i que l’avortament es garanteixi com una prestació sanitària mes.
Per signar feu clic aquí
