El llibre segon del Codi Civil català destaca, ja en el preàmbul, la seva voluntat d’adaptar la institució familiar als nous temps. També els drets individuals de la persona. La preocupació del document és garantir la protecció dels més vulnerables – menors, discapacitats, persones grans – i per fer-ho reconeix realitats ja consolidades, com la família reconstituïda; crea noves figures legals, com l’assistència i la protecció del patrimoni; i estableix noves obligacions, com la d’informar el menor adoptat sobre el seu origen.
El dret de saber d’on es ve
«Els adoptants han de fer saber al fill que el van adoptar tan bon punt aquest tingui prou maduresa o, com a màxim, quan compleixi 12 anys, excepte si aquesta informació és contrària a l’interès superior del menor», diu l’article 235/50 del nou codi.
La mesura persegueix «convertir en norma un fet que ja és costum», defensa la consellera Montserrat Tura. «Els menors tenen dret de saber el seu origen», afegeix. Amb tot, aclareix la titular de Justícia, els progenitors que no compleixin amb aquesta obligació «no seran perseguits judicialment».
Quan arribin a la majoria d’edat, els joves adoptats podran «exercir les accions que porten a descobrir la identitat dels seus progenitors biològics».
Una altra de les novetats del capítol dedicat a l’adopció és que «es reconeixen també els altres afectes dels menors», destaca Montserrat Tura. Això significa que, per primera vegada, es detallen els drets – i, per descomptat, també els deures – d’avis, oncles i altres parents de la família adoptiva.
Les noves famílies guanyen protagonisme
Monoparentals, reconstituïdes, homosexuals, estables o de fet. Els nous models de família – cada vegada més freqüents i diversos – obliguen a preveure noves situacions. Per això, el llibre segon del Codi Civil català reconeix explícitament l’existència de les denominades famílies reconstituïdes o recompostes, és a dir, de grups familiars integrats per persones que anteriorment van formar altres famílies. Als seus components els atribueix potestats fins ara no previstes.
Estableix, per exemple, que «el cònjuge o parella estable del progenitor que té la guarda del fill té dret de participar en la presa de decisions sobre assumptes relatius a la seva vida diària». També està obligat a actuar en cas que el menor es trobi en una situació de risc imminent.
La consellera Tura exposa un cas per il·lustrar-ho: «Si un nen es trenca una cama – explica -, el cònjuge del pare o de la mare està obligat a portar-lo a l’ambulatori o a atendre’l d’emergència, sense que això susciti després un conflicte familiar». Això sí, està obligat a informar la seva parella amb la menor demora possible, perquè es posi en contacte de seguida amb l’altre progenitor del nen afectat.
El progenitor no entén de gènere
S’han acabat les distincions entre pares i mares. El text que ha aprovat el Parlament incorpora, com un fet innovador, el concepte de progenitors. I ho fa de manera genèrica i sense especificar el sexe de cadascun d’ells.
El document, considera la consellera Tura, introdueix alguns altres aspectes innovadors en aquest terreny. És el cas del dret dels cònjuges homosexuals a ser considerats progenitors tan bon punt la mare biològica del seu fill és fecundada, encara que aquest fet es produeixi de forma assistida. «No han d’esperar que neixi la criatura», destaca la responsable de Justícia.
També es reconeixen les denominades relacions convivencials d’ajuda mútua. La nova figura la formen «dues o més persones que conviuen en una mateixa vivenda habitual i que comparteixen, sense cap contraprestació i amb voluntat de permanència, les despeses comunes o les tasques domèstiques, o totes dues». El nombre màxim de convivents, que no necessàriament han de ser parents, és de quatre persones, diu el document.
Més protecció per als discapacitats
Que l’edat o la falta d’autonomia personal no limitin les capacitats de cap persona és una altra de les prioritats del nou text, que desenvolupa «una gran varietat d’instruments de protecció», especialment adreçats als col·lectius vulnerables.
Una de les novetats és la creació de la figura de l’assistent, que està prevista per al cas en què una persona major d’edat consideri necessari que un tercer vetlli per ella o pels seus béns. Seria el cas, per exemple, de persones a qui es diagnostica una malaltia degenerativa, com l’Alzheimer, i decideixen designar algú perquè administri les seves propietats.
El nou codi preveu, així mateix, la possibilitat de constituir patrimonis protegits «en interès – especifica el document – de persones amb discapacitat psíquica o física o en situació de dependència i destinats a atendre les necessitats futures». L’objectiu d’aquesta mesura, assenyala el text, és evitar situacions d’abús i adaptar la llei a una societat que es troba «en plena transició demogràfica».
