Espanya ha caigut 14 llocs (del 12 al 26) en l’índex sobre igualtat de gènere que elabora anualment el Fons Econòmic Mundial (WEF per les sigles en anglès) per avaluar els països en funció del grau d’equilibri social que han aconseguit entre sexes.
Segons l’Informe Global sobre Desigualtat de Gènere 2012, que recull les dades de 135 països (el 93% de la població mundial), la caiguda d’Espanya en aquesta classificació es deu a la disminució en el nombre de dones en llocs de responsabilitat ministerial.
Es tracta de la setena edició d’aquest informe que qualifica als països en funció de la seva capacitat per tancar «la bretxa de gènere» en quatre àrees considerades clau: l’accés a la salut, l’educació, la participació política i la igualtat econòmica.
Sent l’1 la xifra que reflecteix la igualtat total, Espanya aconsegueix un resultat global de 0,7266, i la nota màxima l’aconseguida per Islàndia (0,8640) i la mínima l’aconseguida per Iemen (0,5454).
Espanya aconsegueix la seva millor nota, un 0,9971, a «èxits educatius» (38 en la classificació), seguit d’un 0,9791 en «sanitat i mortalitat» (34 en el rànquing), un 0,6462 a «participació econòmica i oportunitats «(75), i un 0,2841 a» influència política «(27).
La classificació la lideren quatre països nòrdics-Islàndia, Finlàndia, Noruega i Suècia-, als quals succeeixen Irlanda, Nova Zelanda, Dinamarca, Filipines, Nicaragua, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Lesotho, Letònia, Sud-àfrica, Luxemburg i el Regne Unit. Per davant d’Espanya figuren també Cuba, Àustria, Canadà, Estats Units, Moçambic, Burundi i Austràlia.
Els últims deu llocs de la llista del WEF els ocupen, en ordre decreixent, Egipte, Iran, Mali, Marroc, Costa d’Ivori, Aràbia Saudita, Síria, Txad, Pakistan i Iemen.
Ni un sol país al món aconsegueix la igualtat total
Els autors de l’informe indiquen que «encara cap país ha assolit encara la igualtat de gènere, tots els països nòrdics, amb l’excepció de Dinamarca, han tancat la bretxa en més del 80%, servint de model per a la resta de la comunitat internacional» .
El WEF destaca que la majoria d’economies desenvolupades han tingut èxit a l’hora de reduir la desigualtat en matèria educativa, però que són poques les que l’han traslladat al mercat laboral, la participació econòmica i la igualtat d’oportunitats.
Segons el parer d’aquest institut d’estudis econòmics, els països nòrdics han aconseguit la combinació ideal amb un dels majors percentatges de participació de les dones en la força laboral, les menors diferències salarials entre sexes-pràcticament inexistents-i les oportunitats de les dones per arribar a llocs de lideratge, tant en les empreses com en la política.
«Aquestes societats han fet possible que els pares facin compatibles treball i família, el que ha resultat en altes taxes de participació laboral femenina, major repartiment en la cura dels fills i una distribució més equitativa de la feina a casa».
L’informe subratlla també la generosa política en matèria de baixes maternals i paternals, la conseqüència ha estat tant un increment de la taxa de natalitat com de reincorporació de la dona al mercat laboral en combinació amb la maternitat.
Aquesta situació es compara amb la d’altres països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com Alemanya, Japó, Itàlia i Espanya, on polítiques insuficients en aquest sentit «fan que tant les taxes de naixement com de participació laboral de la dona siguin més baixes «.
Elaborat a partir de dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), el Programa de Desenvolupament de Nacions Unides (PNUD) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’informe crida l’atenció per la presència entre els 15 millor classificats de Nicaragua, Filipines i Lesotho, països amb gran desigualtat social. El WEF explicar que es deu principalment als bons indicadors de salut i mortalitat ia l’alta presència de dones en llocs amb capacitat executiva en els seus respectius governs.
Font: 20 minutos El País
