En un ministeri tan estressat com el de Treball i Immigració, aclaparat per l’índex d’atur, les retallades socials, la possible reforma laboral i les amenaces sindicals de vaga, l’última de les intencions dels seus responsables polítics és crear nous fronts de conflicte social i polític.
Aquest és un dels arguments del Govern per no plantejar-se ni remotament la possibilitat de regular l’ús del vel integral a Espanya.
L’altra raó és de fons: l’Executiu creu fermament que es tracta de casos aïllats i que posar-hi límit no és només innecessari sinó que pot ser contraproduent i acabar per donar ales a un debat sobre una peça absolutament minoritària a Catalunya i Espanya.
En aquest aspecte, com en altres, les posicions dels responsables d’immigració del Govern i de la Generalitat ofereixen altes dosis de sintonia.
En el debat del burca això es tradueix en un clar rebuig a la petició de l’Ajuntament de Lleida que la seva decisió de vetar el vel integral als edificis públics municipals sigui imitada per les administracions autonòmica i central.
L’argument dels governs català i espanyol és que si les dones porten el vel integral contra la seva voluntat, el Codi Penal ja preveu un tipus delictiu sobre el qual actuar: el de coacció.
I si es tracta d’una opció lliure, la pitjor manera de combatre-la és la via restrictiva perquè afavorirà que es doni difusió a una pràctica escassament seguida entre els creients musulmans a Catalunya i Espanya.
Ahir aquestes opinions van aconseguir un aval jurídic de pes. El responsable d’Estrangeria del Consell de l’Advocacia, Pascual Aguelo, va afirmar que el Dret «no ha de crear o anticipar problemes, sinó garantir la convivència». Pedro L. Yufera, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va insistir: «No s’ha de reglamentar tot».
Aquestes argumentacions corren en paral·lel al ferm rebuig públic al burca o el nicab per part del ministre de Treball i al fet que des de la direcció del PSC es vegi amb bons ulls la decisió de Lleida per oferir un discurs ferm sobre els aspectes més controvertits de la immigració. Un discurs que vindria a compensar l’acceptació del vel que no cobreix la cara, també qüestionat a les files del PP i CiU.
L’Ajuntament de Barcelona tindrà a punt abans de la pausa estival, és a dir, com a molt tard al juliol, un informe dels seus serveis jurídics que donarà resposta a si competeix a les instàncies municipals la regulació dels vels integrals.
Aquest informe passarà llavors a la comissió d’Immigració, amb representació dels cinc partits del consell plenari, que decidirà si intervenir o no en el debat i de quina manera.
Amb tot, ja hi ha un pla municipal d’integració que, ni que sigui indirectament, aborda la polèmica, segons assenyalen fonts municipals. Guardant-se molt d’aconsellar què s’ha de fer, l’ajuntament deixa en mans de les mateixes entitats d’immigrants, com Ibn Batuta i l’associació de dones pakistaneses, entre altres, el treball de fer veure als seus membres que l’ús del vel integral ajuden ben poc o gens a la integració a la societat catalana, informa Xabier Barrena.
