L’ Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona ha presentat avui el Document sobre la Interrupció Voluntària de l’Embaràs , en què proposa que es modifiqui la legislació espanyola que regula l’avortament per tal de despenalitzar-lo i assegurar que sigui realment assumit per la sanitat pública.
Entre els canvis legislatius que proposa l’Observatori es diu que les dones haurien de poder avortar lliurement i sense cap impediment fins a la catorzena setmana de gestació.
El document, consensuat per quaranta-quatre experts, exigeix que l’avortament sigui considerat com un dret sanitari més i garantit a tots els centres mèdics amb serveis de ginecologia que tinguin finançament públic.
Segons que ha explicat la directora de l’Observatori Maria Casado les lleis espanyoles no s’ajusten a la realitat social actual i se situen al mateix nivell que les d’Irlanda o Itàlia, lluny de la majoria de normatives europees, que han despenalitzat l’avortament a les primeres setmanes de gestació.
Casado creu que cal tractar l’assumpte amb claredat perquè, fins ara, els responsables polítics no han mostrat la voluntat política de fer-ho i això ha conduit a la greu situació actual.
Per tal d’evitar que les dones hagin de viatjar a d’altres països per poder avortar, el document també proposa eliminar els terminis per a l’avortament quan l’embaràs posi en perill la salut física o mental de la dona i quan es detectin malformacions al fetus que puguin causar malformacions greus al futur nadó.
A més, segons ha explicat el catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona Albert Royes, es proposa que entre les catorze i les vint-i-dues setmanes de gestació la dona pugui avortar per raons socioeconòmiques, possibilitat que no és present a la legislació actual. En tots dos casos però, es demana la intervenció d’una comissió externa al centre que hagi de practicar l’avortament, formada per metges, psicòlegs i altres experts, que avaluï amb un termini màxim de quinze dies la petició d’avortament per tal d’autoritzar-la o no. La comissió, a més, també actuaria com a intermediària en casos de nenes de dotze a setze anys embarassades en què no hi hagués acord amb els pares. Les adolescents d’entre setze i divuit anys però, podrien decidir lliurement sense la intervenció dels pares sempre que se les considerés prou madures per entendre les conseqüències de la decisió.
Segons Rosa Ros, directora del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat, de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i presidenta de la Societat Catalana de Contracepció, l’avortament existirà sempre i cal donar suport a les dones i als professionals que el practiquen. A més, ha explicat que fins a les vint-i-tres setmanes de gestació no comencen les connexions neuronals amb el còrtex cerebral del fetus, de manera que si bé és viu el fetus no és considerat humà. Segons ha explicat, aquest és el límit que es fa servir per decidir que algú ha mort cerebralment i per tant, abans d’arribar-hi, no es pot dir que hi hagi vida humana des d’un punt de vista científic.
