La Unió d’Associacions Familiars (UNAF) reclama als governs autonòmics i municipals que els fills i filles de les famílies monomarentals tinguin preferència a l’hora d’accedir a les escoles infantils i que a aquestes mares soles amb descendents al seu càrrec se’ls facilitin recursos de conciliació, com l’accés a la formació, l’ocupació i a l’habitatge.
La presidenta d’UNAF, Julia Pérez, va demanar també que s’eliminin els criteris econòmics a l’hora de donar suport a les famílies monomarentals perquè «es tracta d’un col.lectiu unit que no es pot vincular només a l’exclusió social per atorgar-li suport administratiu i governamental. De fer-ho així, creiem que es produeix una segregació en el col.lectiu «.
Per la seva banda, Carmen Flores, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares Solteres, que forma part d’UNAF, va demandar una Llei de suport a les famílies monomarentals «que reculli totes les mesures de suport a aquestes, evitant amb això les discriminacions respecte a la resta de les famílies «.
Coincidint en la necessitat d’aquesta llei, Julia Pérez afegeix que «serviria perquè les famílies monomarentals tinguessin les mateixes millores socials en les 17 comunitats autònomes que componen l’Estat».
A Espanya hi ha una mica més de 536.000 famílies monomarentals. Les xifres oficials apunten que prop d’un 90 per cent de les famílies monoparentals estan encapçalades per dones.
Encara que aquesta denominació, que no està encara acceptada per la Reial Acadèmia de la Llengua, és utilitzada per UNAF i la Federació d’Associacions de Mares Solteres com a expressió reivindicativa per definir les famílies en què és una dona qui es troba al capdavant de les responsabilitats familiars, independentment del seu nivell econòmic.
