En una parella sense fills en què tots dos treballen, la dona dedica tres hores i quart al dia a les feines de la llar, per contra de l’hora i quart que hi dedica l’home. És una de les dades rellevants que va posar sobre la taula Christine Delphi, sociòloga investigadora del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) a París, que va ser a Tarragona per participar en els actes de la Setmana per la Igualtat de la URV, que enguany té com a lema Dones i producció del coneixement. Aquesta dada no varia, sinó que empitjora quan la parella té fills. Els homes es mantenen amb la seva hora i mitja de treball a la llar diari, però les dones incrementen en una hora i quart la seva dedicació a les tasques domèstiques i treballen fins a cinc hores i mitja al dia quan tenen tres fills. La mitjana d’hores que les dones dediquen a la feina de casa és de quatre hores i 40 minuts, i les destinen principalment a la cuina, la neteja, les compres i la roba, a banda de la cura dels fills, les que en tenen. «Aquesta doble jornada els suposa 83 hores de feina a la setmana, una part no remunerada», explica Delphi, que va repassar les hipòtesis existents dels motius d’aquesta descompensació. Una teoria, la capitalista, apunta que l’explicació és que els homes no tenen temps de fer la feina perquè treballen. «I les dones?», es pregunta la sociòloga, que desmunta la teoria capitalista –«Les dones troben temps per fer-la»– i conclou que els homes destinen el temps lliure més a l’oci, en detriment de la llar. A més, apunta que els homes solters quan viuen sols fan més feina, però canvien d’actitud quan viuen en parella: «Llavors les hores que l’home dedica a la feina de casa es divideixen per dos i les de la dona es multipliquen.» La solució no és fàcil, diu, perquè els estats no apliquen polítiques adequades i es dediquen a donar ajudes que el que fan és justificar aquesta descompensació «i donen pretextos i excuses» perquè la dona continuï fent aquesta doble jornada.
