La setmana passada la comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats va aprovar la proposta per a la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs. Ara, l’informe es traslladarà al govern, que ha d’elaborar el projecte de reforma de la llei de l’avortament.
La revisió d’una llei que data de l’any 1985 –aprovada en un context social diferent de l’actual i que ja va generar un gran desengany– és una promesa electoral del PSOE que ha deixat passar massa ocasions per revisar una llei que considera l’avortament il·legal i que només es despenalitza en determinats supòsits. L’avortament és i ha de ser un dret de les dones en tots els casos, i la nova llei ha de concretar els terminis en què les dones podran interrompre l’embaràs sense al·legar cap causa extraordinària. En l’informe es plantegen diferents supòsits que es poden produir quan la gestació està més avançada, com és el cas que hi hagi perill per a la vida de l’embarassada o que es detectin greus anomalies físiques o psíquiques al fetus, o malformacions o malalties incompatibles amb la vida. La llei també ha de preveure garanties per als professionals mèdics i ha de regular l’objecció de consciència dels metges. Des de fa 23 anys, sovint les dones han hagut de buscar solucions al marge de la llei, i s’ha permès la irrupció de determinades clíniques amb pràctiques dubtoses. Que hi ha moltes dificultats per avortar, avui, ho prova el fet que només un 3 per cent dels avortaments que es practiquen a l’Estat es fan en hospitals públics. La nova llei preveu una norma sobre drets i salut sexual i reproductiva en l’àmbit de la salut pública, ja que no s’ha d’oblidar que les més perjudicades per la situació actual són les classes socials desafavorides.
Cal esperar que la iniciativa no provoqui una altra croada de la Conferència Episcopal Espanyola, i que prevalgui l’estratègia vaticana d’intentar evitar més enfrontaments amb el govern estatal.
