El debat sobre el dret de l’avortament, reobert aquests últims mesos, arriba al congrés espanyol, que avui ha de votar la proposta de modificació de la llei de l’avortament . Una part del moviment feminista, però, critica la proposta perquè considera que ‘no resol els problemes principals‘. La comissió proposa que les dones puguin interrompre l’embaràs sense necessitat d’acollir-se a cap dels supòsits previstos pel codi penal, però dins un termini concret.
La portaveu del PSOE a la subcomissió, Carmen Montón, ha dit que l’especificació dels terminis era una tasca del govern espanyol. Els experts assessors de l’executiu aposten perquè es pugui avortar sense justificació durant les 14 primeres setmanes; en cas que hi hagi risc per a la salut de la mare o en cas de malalties o lesions greus per al fetus, proposen que es pugui avortar abans de les 22 setmanes.
Les entitats aplegades a la Campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït, però, diuen que l’eix en què s’ha de centrar qualsevol proposta de llei és el dret de decidir, i no entenen ‘que aquest només es reconegui fins a les 14 setmanes‘. També critiquen que ‘desaparegui la possibilitat de decidir d’avortar per risc greu de la salut de la mare més enllà de les 22 setmanes d’embaràs‘.
Per a aquestes entitats, la proposta de la subcomissió no preveu una despenalització total de l’avortament, qüestió que considera ‘fonamental per tal de garantir els drets sexuals i reproductius i la seguretat de les dones i professionals‘. A més a més, consideren ‘preocupant‘ que el document ‘no esmenti la voluntat de cobrir la demanda d’interrupcions de la gestació a la sanitat pública‘.
D’una altra banda, veuen de manera positiva altres aspectes del document, com ara l’educació afectivo-sexual obligatòria, la regulació de l’objecció de consciència, la formació de professionals, les mesures sobre l’accessibilitat dels mètodes contraceptius, i la possibilitat de decidir a partir dels setze anys. En aquest últim cas, la Comissió considera que les menors entre setze i divuit anys tenen prou autonomia com per a decidir si volen avortar sense que calgui cap permís matern o patern.
La legislació actual, vigent des de 1985, tipifica l’avortament com a delicte, i només permet que es practiqui en tres supòsits: abans de les primeres dotze setmanes de gestació, si la gestació és conseqüència d’una violació denunciada; abans de les vint-i-dues primeres setmanes de gestació, en cas de malformació greu del fetus; o sense límit temporal, si hi ha perill psíquic o físic per a la mare.
Als tres territoris autònoms del nostre país es practiquen anualment més de trenta mil avortaments: gairebé 20.000 al Principat, 10.000 al País Valencià, i 2.000-3.000 a les Illes. El 40% correspon a dones de menys de 24 anys, gairebé tots sota el tercer supòsit de la llei. Però aquest supòsit és poc concret, i els responsables d’interpretar-lo i de valorar-lo són els metges. Per por de ser denunciats, molts no s’hi avenen, invocant la clàusula de consciència, que els eximeix de practicar avortaments.
Una bona part dels metges se senten indefensos, i jurídicament es troben més protegits a les clíniques privades, encara que la llei, en principi, garanteixi la possibilitat de practicar els mateixos avortaments dins la xarxa de la salut pública. Això fa que el 97% dels avortaments es duguin a terme a clíniques privades, però també que les associacions feministes denunciïn la hipocresia del sistema, en vist que el mateix metge que es nega a practicar un avortament dins la xarxa pública, pot avenir-se a practicar-lo en una clínica privada.
