En iniciar la Campanya 28 de setembre, que cada any s’impulsa amb motiu del Dia Internacional per la Despenalització de l’Avortament, activistes d’Amèrica Llatina i el Carib van advertir que mentre la interrupció de l’embaràs estigui subjecta a l’autorització de governants, legisladors, jutges, metges i religiosos, es continuarà negant a les dones el reconeixement, respecte i garantia de la seva ciutadania.
Sota la consigna «avortament legal i segur, una qüestió de drets, una qüestió de democràcia», les activistes van cridar a la societat civil a mobilitzar ia participar en aquesta campanya.
En un comunicat, van afirmar que donar validesa a un discurs que prioritza l’embrió per sobre els drets de les dones, i que els capellans exigeixin més naixements, mentre els seus abusos sexuals contra la infància queden impunes; reprodueix les dobles morals i legitimen aquestes accions.
«La negació de la interrupció voluntària de l’embaràs en la legislació o en les accions de salut és un mecanisme de poder i control sobre els cossos, l’autonomia, la sexualitat i les decisions reproductives de les dones».
Malgrat que a la regió cada any al voltant de 4 milions de dones decideixen interrompre un embaràs, les legislacions en els països són restrictives i limitades el que col · loca en risc la vida de les dones, les criminalitza i les empresona.
Per a la majoria de les dones, diu el comunicat, exercir el seu dret a decidir no ser mares s’ha de realitzar en condicions insegures i insalubres vulnerant amb això la seva dignitat, llibertat i la seva salut.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que anualment al món es practiquen aproximadament 20 milions d’avortaments d’alt risc i que el 99.9 per cent de la mortalitat materna per avortament passa als països en desenvolupament. L’avortament induït en condicions d’il · legalitat és una de les principals causes de mortalitat materna a la regió.
Mentre Xile, Nicaragua, El Salvador, Hondures i República Dominicana, tenen legislacions restrictives-doncs l’avortament es prohibeix en qualsevol circumstància-en llocs on la interrupció legal de l’embaràs s’autoritza per raons terapèutiques o de violència sexual, l’accés al procediment està ple d’obstacles a causa d’una institucionalitat pública que permet la intromissió de sectors religiosos i conservadors que atempten contra la oportunitat de la realització de l’avortament.
Per tot això, van demanar implementar mesures urgents per evitar que l’objecció de consciència es converteixi en un obstacle per interrompre un embaràs, reafirmar i protegir el caràcter laic i plural de la democràcia, evitant ingerències religioses que afectin la creació de reformes legals i la posada en marxa de polítiques públiques tendents a millorar la salut de les dones i l’exercici dels seus drets.
Van exigir el cessament de les persecucions judicials, selectives i abusives de dones que han avortat, les quals afecten principalment a les més pobres. «L’empresonament de dones per aquesta causa en els nostres països constitueix una injustícia inqualificable».
De la mateixa manera, en l’arrencada de la campanya van exigir que els governs realitzin accions per garantir la seguretat de les defensores dels Drets Humans (DH) de les dones, en particular els sexuals i els reproductius.
Afegeixen que en l’actualitat les democràcies s’erigeixen com valors l’autonomia, la sobirania i la llibertat dels pobles, però, aquests valors són negats a les dones.
«Obligar les dones a dur a terme un embaràs que no desitgen o no estan en condicions d’assumir és un acte de tortura i submissió», sentencien.
Font: CIMAC
