Ahir es va morir el Josep. Tenia 75 anys i vivia amb la Maria, la seva dona, de 72 anys. Duien més de 50 anys casats. El Josep havia treballat tota la vida de comercial, mentre que la Maria s’havia quedat a casa amb els seus 4 fills, cuidant els pares del Josep i fent-se càrrec de totes les feines que representa mantenir una llar. Ara ja tenien els fills independitzats i vivien tots dos sols. El Josep havia treballat des dels 17 anys i tenia una pensió de 1105 euros mensuals. No podien fer molts excessos, però anaven tirant.
Ara, però, s’ha mort el Josep i la Maria ha quedat sola. Com que la Maria no havia cotitzat – és filla d’una època on les dones treballaven a casa – no té cap mena d’ingrés propi. Vivien de la pensió del Josep, dels 1105 euros mensuals. Amb la mort del seu marit, la Maria passarà a percebre la pensió de viudetat. És a dir, el 52% del que rebia el Josep. Des d’ara la Maria haurà d’intentar sobreviure amb 574 euros mensuals.
Aquesta història és només un testimoni. A l’estat espanyol hi ha moltes persones que travessen la situació de la Maria. Són víctimes d’una època. Actualment, en comptes de solucionar la situació, obliguem a una generació que ha viscut guerres, postguerres i dictadures a patir, de nou, una injustícia. Estem perpetuant el greuge. No demanem cap extravagància, ni cap mena de premi o gratificació. Tan sols volem que unes persones que han patit més que ningú puguin viure els seus últims anys de vida dignament. Només demanem que puguin percebre, com a mínim, el 70% de la pensió.
Per més informació, visita la pàgina web de 574 euros, la seva pàgina de Facebook, el seu perfil a Twitter, i el seu canal de YouTube.
