Diverses comunitats autònomes governades per la dreta, amb Navarra (UPN) i Múrcia (PP) al capdavant, han obert un nou front de resistència contra la nova llei de l’avortament, que ahir va entrar en vigor.
Centren la seva rebel·lió en el fet que no hi ha sentència ferma del Constitucional sobre els recursos presentats pel PP i l’Executiu navarrès contra la norma, i reclamen que mentrestant es paralitzi cautelarment la seva aplicació.
L’alt tribunal espera que el Congrés, el Senat i el Govern presentin les seves al·legacions contra la demanda de suspensió cautelar. L’Executiu ho farà avui.
El president de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, del PP, va arribar a assegurar ahir que «de moment, no hi ha raons per acatar la llei, ja que encara no està en el seu punt final». I va deixar la porta oberta perquè la seva comunitat no la posi en pràctica.
«Seguirem buscant les vies jurídiques, ara hi som, i quan s’hagi resolt tot ja veurem a veure què es fa. De moment, no hi ha raons per acatar-la [la llei]», va desafiar l’Executiu. El Ministeri de Sanitat li va recordar a l’acte «que totes les lleis vigents han de complir-se».
A Navarra, en la línia de l’estratègia del partit que encapçala Mariano Rajoy, que proclama que la llei de l’avortament és «inhumana, injusta i inconstitucional», el Govern foral (en mans de la també conservadora UPN) va confirmar que seguirà derivant les navarreses que desitgin avortar a centres d’altres comunitats, però en els supòsits legals recollits en la llei de fa 25 anys. La tesi de la consellera navarresa de Salut, María Kutz, és que l’objecció de consciència dels metges no està convenientment regulada.
La Xunta de Galícia, governada pel PP, va anunciar que no introduirà informació pròpia relacionada amb les ajudes a les dones que vulguin interrompre el seu embaràs en el sobre que, per decret del Govern central, les autonomies han d’entregar a les gestants.
La Comunitat de Madrid –també en mans conservadores–no va anar tan lluny, però va emfatitzar la seva intenció «de protegir en tot moment el dret a l’objecció de consciència dels professionals sanitaris». I la Generalitat valenciana es va limitar a insistir que la norma hauria de quedar en suspens fins que es pronunciï el Constitucional.
Des d’una òptica molt pròxima, la Conferència Episcopal Espanyola va assegurar que la llei «imposa la ideologia avortista i de gènere en el sistema educatiu obligatori». «Es tracta d’una llei objectivament incompatible amb la recta consciència moral, en particular la catòlica», van condemnar una vegada més els bisbes.
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va sortir en defensa de la norma. «És una llei –va exalçar– de prevenció, perquè està destinada a evitar embarassos no desitjats; de seguretat, perquè dóna més garanties als professionals i a les dones; i europea, perquè està en la mitjana de les lleis de països de la UE amb governs de tots els colors polítics».
Al front del PP s’hi va sumar el rebuig dels metges de Castella-la Manxa. Les dones que vulguin avortar en aquesta comunitat, governada pel PSOE, hauran de fer-ho en clíniques privades concertades, ja que nombrosos ginecòlegs de la sanitat pública s’han declarat objectors de consciència. El Govern regional va anunciar que arribarà a acords amb centres acreditats en la seva autonomia o en altres.
La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va assegurar que la llei permetrà un tractament igualitari en totes les comunitats i que «no és necessari regular per llei l’objecció de consciència dels facultatius», ja que els està reconeguda pel Constitucional.
El moviment feminista de Catalunya va criticar el «pelegrinatge» que han de seguir les dones per avortar i l’excessiva burocràcia. No obstant, la societat catalana de llevadores va constatar «normalitat» en les clíniques catalanes en el primer dia d’entrada en vigor de la llei.
