Hi ha una Espanya obscurantista, carrinclona i neocon, que no es vol desprendre del sentiment de ser una, gran i lliure. És l’Espanya que ha confós el dret a decidir què fer amb el propi cos amb un delicte la punició del qual va més enllà del Purgatori. Aquesta Espanya, que surt a manifestar-se sota el lema del ‘Sí a la vida’, té el cervell rentat pel proselitisme catòlic, apostòlic i romà, el mateix que renega del preservatiu i adoctrina per conservar la virginitat de tota màcula abans del matrimoni.
Ah….Les contradiccions de l’església. Alguns ignoren que el Concili Vaticà II va aprovar les relacions sexuals intramatrimonials amb fins no reproductius. No és això, llavors, un mètode anticonceptiu? No s’està privant en darrer terme del dret a la vida posant mètodes per impedir la concepció, segons entén la cosmogonia eclesial? Com és que llavors la Conferència Episcopal no n’ha dit res? Potser perquè tota aquesta parafernàlia amb linxs inclosos no és més que una campanya política orquestrada per la dreta per boicotejar una futura llei de terminis de l’avortament impulsada pels socialistes. Perquè pertanyen a l’Espanya que s’escandalitza si una dona és ministra de Defensa, si dos homosexuals es casen o si una noia de 16 anys –poc educada sexualment- pren la decisió d’avortar.
L’altra Espanya no és que estigui a favor de l’avortament. El que no vol és que cap dona vagi a la presó per quedar-se sense opcions. L’altra Espanya està farta que la història s’entesti a condemnar la dona com al pitjor dels éssers, titllant-la de grandíssima assassina, quan potser interrompent un embaràs pot estar evitant que un innocent pateixi. Voler que un nen nasqui, costi el que costi, quan potser tindrà una vida pèssima… això sí que és criminal. Aquesta Espanya està cansada què l’església ens digui com néixer, com morir, com estimar i com viure.
Article publicat a El Demà
